La alternativa somos todos.

Diari: El Periódico
Data: 18/11/13

L'article s'inicia comparant les ganes que tenen els seguidors del Barça que es recuperi el Messi després d’una lesió amb les ganes que tindria la població perquè es recuperés un polític que hagués patit una lessió.

Es comenta les nombroses incoherències que fan els polítics i que l'únic que fan és criticar els erros dels altres sense mirar els propis.

En Jordi Évole acaba fent una reflexió sobre que tots som l'alternativa, és a dir, gràcies a l’esforç i a la participació de tots és com es pot arribar a aconseguir una possible millora, perquè, d’una sola cosa en podem estar segurs i és que, si no fem res no solucionarem res, hem de mobilitzar-nos i hem d'actuar en funció de com pensem.

En Jordi Évole és un bon comunicador perquè mitjançant les comparacions i el to humorístic que utilitza, permet als lectors entendre el què s’està explicant.

A continuació us deixo l'enllaç de l'article. Espero que us hagi servit per a fer una bona reflexió:

Article

Salvados: "¿Nos espían?"

Data: 17.11.2013
Programa: Salvados
 
El títol del programa d’avui de Salvados, emès el dia 17 de novembre del 2013, és “Nos espian”, ha tractat sobre el derrotjament de diners públics per construir aeroports, edifícis, entre d’altres i també s’ha tractat la poca seguretat que hi ha a Internet.

Continguts del programa: 

1a Entrevista: Chema Alonso (Tècnic informàtic)

Entrevistat a l’aeroport de Barajas, Madrid, Chema és el  millor hacker del món, i durant l’entrevista ha mostrat la facilitat amb la que es pot entrar a l’ordinador o al mòbil de qualsevol i tenir a l’abast totes les seves dades personals, les converses que té, les seves fotografies…Chema dona xerrades de tècniques hackers, i comenta que els hackers, investiguen la tecnologia i la porten més allà dels límits.

2a Entrevista: Jose Luis Rodriguez (Director de la protecció de dades)

Comenta que un dels principals errors dels ciutadans és no llegir les condicions de privacitat que accepten en crear-se un compte a qualsevol pàgina web.Les empreses rastregen el que fem,  coloquen petits programes coneguts com cookis, programes regulats.També ha explicat que una de les principals queixes que es produeixen és demanar el dret a oblidar, és a dir, que Google conserva dades de fets que han passat fa molts anys. Això pot perjudicar a aquestes persones, ja que sempre estaran marcades per aquest determinat aconteixement.

3a Entrevista: Enrique Belga (Policia)

Assegura que la CSIF no escolta conversacions de persones sinó són sospitoses ni han obtingut una acceptació judicial. Comenta que hi ha 5.000 intercepcions de mòbil diàries.

4a Entrevista: Antonio Rubio (Periodista de Seguretat)

Acredita que els espionatges no son tots passats per l’ordre judicial. Creu que primer fan una primera escolta totalment il·legal i si consideren que pot ser interessant passen a demanar permís al jutge. Comenta que els responsables de seguretat de les empreses, són antics policíes escoltas que temps enrere havien sigut enxampats per espiar a altres.“Actualmente un Organismo oficial actua al margen de la ley con total impunidad”. “Desde los griegos se espiaba, es una historia antiquísima”.Per fer aquestes afirmacions es basa en diferents estudis realitzats.“Todo lo irregular hay que denunciarlo” “Se han de pedir responsabilidades a quien corresponda”.

Característiques que fan que sigui un bon comunicador:
Busca sempre diferents opinions sobre un mateix tema, perquè els oients puguin tenir més punts de vista i així crear la seva pròpia opinió. Utilitza un llenguatge adequat i sovint fa alguna aclaració perquè el contingut del programa pugui ser entès amb facilitat pels espectadors. Fa preguntes molt concretes per tal d’intentar donar resposta a tots els dubtes que puguin tenir els oients. Va canviant el lloc d’entrevista, la majoria són al carrer, aquest fet fa que cridi l’atenció de qui veu el programa i no sigui pesat. Mostra sempre una postura de respecte cap a l’entrevistat i el tema que tracta.

               Entrevista a Chema Alonso

Las otras Valencias

Diari: El Periódico.
Data: 11/11/2013

El tret fonamental que en Jordi Évole vol explicar amb aquest article és la importància que té el fet que els periodistes expressin les seves opinions públicament sobre diferents esdeveniments de la societat i que, per tant, ens impliquen a tots.

Ho fa a partir del cas del canal 9 que és el de la comunitat Valenciana que, per problemes econòmics, anava a ser tancada, i com a reivindicació, els perdiodistes es van quedar amb la direcció del canal durant una setmana. Tant els ciutadans Valencians com l’anterior directora del canal 9 estan farts sobre l'escassa i, moltes vegades, nul·la informació que es dóna sobre els temes que realment importen a la població.

Per tant, Évole fa una crida als periodistes motivant-los a escriure i a dir verbalment allò que realment pensen sobre la situació en que ens trobem. I, conclou dient que, si els han de despedir, com a mínim que sigui per haver parlat més del compte.

Considerem que en Jordi Évole és un bon comunicador, a més de fer bé la seva feina, és a dir, com a bon periodista ha d’informar de temes d’actualitat i que siguin d’interès a la societat perquè parlen del nostre dia a dia, de la situació en que ens trobem i de com estan anant les coses en aquest país. 

Pel que fa a l’estil de l’article, diríem que és reivindicatiu i, a més, permet als lectors fer una reflexió des d’un punt de vista còmic per conscienciar-los del que està passant al seu voltant.

A continuació us deixo l'article per si és del vostre interès:

Article

Salvados: "Precarios".

Data:10-11-2013
Programa: Salvados
 
En aquest programa, la majoria d’entrevistes han estat a treballadors que explicaven diferents experiències que han viscut.

Continguts del programa:

1ra Entrevista Luis Duque (operari)
Explica la gran baixada de sous que pateix ell i la resta dels seus companys i la por col·lectiva per la pèrdua del lloc de treball. Consideren que és millor el que tenen que res “dejamos de luchar por miedo de perder el trabajo, no hay trabajo fuera, nos tenemos que aguantar". Porta 26 anys treballant en una empresa i diu que després d’una lluita constant en 3 anys de sacrifici per part de la plantilla, per reduccions salarials és impossible la continuació de l'empresa i tancarà.
Afirma que el 34% d’espanyols mantenen a la resta, i que si pugessin els impostos més, ell deixaria el treball.
En comparar les condicions laborals d’ara i d’abans, sense dubte, ens diu que ara són pitjors. Va començar amb la crisi de fa dos anys i els hi van baixar el 13% del salari, després va haver una reforma laboral i els hi van baixar el 19%,  “Justifican estas reduciones de salario diciendo que los trabajadores cobran mucho por encima de lo que deberían”

2na Entrevista :Cristóbal Colon (President de la Fageda)
“Nosotros somos una empresa rentable, porque tenemos la obligación de ser rentables”
Ens explica que per poder ser competitius s’han de modificar els salaris. En la seva empresa el salari de juny d'aquest any ha baixat un 13% , i quasi 12 persones han estat contractades per només 400 euros al mes, sense firmar res. “Empieza a ser una norma que se consolide el precariado”

3ra Entrevista: Jaime Trujillo (Informàtic)
És un jove informàtic que ha pogut treballar molt poc temps en allò que ha estudiat. Ha hagut de patir salaris molt baixos fent hores extres.
Va començar guanyant 1100 euros al mes, i va passar a 600 euros al més per 9 hores al dia. També explica altres treballs amb pitjors condicions laborals que ha patit: "Me pagaban 400 euros en negro sin firmar nada y sin contrato, por 8 horas al dia".

4a Entrevista: Manu Rodriguez (llicenciat en comunicació audiovisual)
Porta dos anys sense treballar i accepta que actualment els treballadors agafen qualsevol tipus de treball que els ofereixen per no quedar-se sense res, tot i que hagin de treballar en molt males condicions laborals i econòmiques. Per exemple sense contracte i amb diners en negre “Me dicen que si me hicieran contrato me pagarían menos”
Creu que el futur anirà a pitjor, que hi haurà salaris més baixos i condicions laborals molt pitjors. “Aceptamos cualquier condicion laboral para aceptar cualquier trabajo, antes los mileuristas eran los pobres , ahora és extraordinario si lo eres “
Actualment treballa en una tenda de rellotges i guanya 1300 euros nets al mes i diu que “Firmaría para tener este trabajo durante los próximos 20 años, me conformo con lo que tengo “

5a Entrevista: Fernando Luengo (Professor d’economia)
Explica que la competitivitat no s’aconsegueix fent una baixada de sous, és a dir, que no prové dels costos, tot i que és el que s’ha fet creure a la població, ja que els països més competitius dintre d’Espanya i fora, són països amb alts salaris. Afirma que la competitivitat està basada en la qualitat, perquè una empresa sigui més competitiva necessita un augment de la producció a preus més baixos, i per això cal que els treballadors estiguin motivats a fer la seva feina i tinguin uns estímuls favorables “La calidad en la copetitividad crea un clima social donde no hay un compromiso , ni siquiera de los trabajadores, porque si tienen miedo, ¿Como van a contribuir en la mejora de la comunidad? ¿Qual és su estímulo entonces? “. Per ser competitiu s’ha de modificar els salaris, el plantejament de l’empresa...
També ens explica que el precariat agrupa a: les persones que rebien sou i ja no, als pobres que no treballen i als que sí que treballen però que no es situen fora de la zona de la pobresa.
Ens diu que el gran problema és que els salaris han baixat més del que els preus han baixat i, així, han pujat els beneficis, però no tots els empresaris estan guanyant, de fet, només les empreses que tenen més capacitat en el mercat són les que aconsegueixen més beneficis. Tot i això, ens explica, que la principal causa és que les polítiques econòmiques no són neutres, sinó, que serveixen els interessos de les oligarquies. Els sindicats estan a la defensiva intentant preservar els pocs drets que queden en els llocs de treball.
“Esto se queda, ya no se va, porque hay un planteamiento de fondo, el estado és ineficiente”

6a Entrevista: Enrique Saludas (26 anys, inspector de calidad de la Nissan i membre del sindicat)
Justifica que moltes vegades es firmen acords que no beneficien a tots per igual, ja que es vol conservar el nombre més gran d’empleats “El trabajador ha perdido condiciones ventajosas de las que tenía antes”.
Explica que la competitivitat és baixar més o igual el preu del cotxe de la mateixa multinacionalitat en diferents països. Els sindicats en el moment de prendre decisions es senten molt pressionats pels treballadors, per les altres multinacionals, pels alts càrrecs de l'empresa, pels polítics “te ves forçado a ser más competitivo i que alguien pierda el trabajo en otro país i no tu”
Ens explica que tot va començar en l’any 2009, quan l'1% dels treballadors va deixar la plantilla, per tant, va baixar la producció més de la meitat, i en conseqüència es van fer reestructuracions de plantilla per poder mantenir la fàbrica oberta.
Ens defineix el terme de la doble escala salarial: són treballadors que treballant igual que d’altres, és a dir, fent la mateixa tasca i durant el mateix temps cobren menys. Aquest problema el pateixen els nous treballadors que entren a l’empresa, al cap de 5 anys més o menys poden arribar al 80% del salari d’un treballador veterà.

7a Entrevista: José Montilla (expresident de la Generalitat i exministre de industria)
Explica que la política és el que hi ha i no pot canviar.

8a Entrevista: Oscar Gau (treballador de la Nissan)
Porta 25 anys treballant per aquesta empresa i considera que la situació actual de les empreses i les multinacionals ell la porta amb resignació.

9a Entrevista: Sandra Polo (treballadora de la Nisan)
Es veu afectada pels dobles salaris, ja que, només porta un mes treballant a l’empresa. Els nous treballadors que entren guanyen més i a mesura que portin més anys el seu sou anirà augmentant. Sandra considera que és una decisió injusta, ja que ella cobra menys fent les mateixes hores que els altres, només per ser nova.

10a Entrevista: Eduardo Martín (delegat de la CFDT)
És un treballador francès que ha lluitat contra el tancament d’una multinacional que anava a provocar que molts treballadors es quedessin sense feina. Considera que la força del treball la tenen els treballadors i que sense ells els alts càrrecs no són res i per tant no poden decidir el destí dels seus treballadors com si res. “Luchando no puedes estar seguro de que ganaras, pero sin luchar sabsr seguro que has perdido”. Explica les dificultats familiars que ha patit durant totes aquestes jornades de lluita, es quedava a la industriales 24 hores del dia protestant. Acaba el programa dient que ell seguirà somniant i que espera que els seus companys i els seus fills també ho continuïn fent.

Frases importants i interessants del programa:
“Actualmente estamos en la política de “ es lo que hay , es esto o nada””
“Antes habia mucha producción, no habia crisis y por lo tanto cuando habia un convenio se exigia más, pero que alternativa te queda ahora? “

Característiques que fan que sigui un bon comunicador:
Manté una postura d’escolta i de respecte constant. Fa preguntes adequades per aconseguir extreure la informació que vol. Per tenir diferents punts de vista d’un mateix tema entrevista a persones que ho viuen de manera diferent. D’aquesta forma aconsegueix una major diversitat d’opinions. Mostra un coneixement actualitzat sobre els temes que tracta, ja que sovint mostra als entrevistats notícies recents que han sortit al diari que tracten del mateix 
àmbit.
No t'oblidis que si et vas perdre Salvados, aquí el pots veure!

Salvados

                Entrevista a Enrique Saludas

Quieto todo el mundo

Diari: El Periódico

Data: 4/11/13

En aquest article, d’en Jordi Évole, es parla de la reunió dels diputats breument i es fa referència al cop d’estat que va haver fa 33 anys de l’Antonio Tejero, fet que serà el nucli de l’article. S’explica els fets que van succeïr com: els trets que “suposadament” es van disparar i que, en un principi eren inexistents a causa de les obres que s’havien dut a terme però que ara, en l’actualitat, s’ha descobert que si que es van produir aquests dispars però que la gent no els veia perquè estaven en zones difícils de localitzar.
Davant d’aquests fets, el periodista expressa la seva opinió donat que ell no es creu cap de les dues versions. A més, explica el fet que es posés a subhasta el tricorn de Tejero, posant èmfasi en què, com pot ser que es venguin objectes que no són un símbol democràtic. És a partir d’aquí quan ens obra un temps per a reflexionar si fent aquesta mena de coses, la societat anirà pel bon camí, és a dir, ens fa replantejar-nos el fet que acceptem el tricorn de Tejero i ens extranyem en quant a les retallades que hi ha dins la sanitat pública, ja que, tot i ser dues coses diferents, els principals perjudicats som nosaltres.

En aquest article en Jordi Évole parteix d’una font d’informació per tal d’elaborar la seva hipòtesis i expressar la seva opinió, donant peu a una conclusió oberta en la qual fa que els lectors d’aquest diari es replantegin el què ens està dient i facin una reflexió individual per tal d’adonar-se com va la societat. El seu estil, com a bon comunicador, és clar i entenedor i s’expressa amb total llibertat i diu el que pensa, independentment de les conseqüències que això pugui portar.
 

Us deixo a continuació l'article per si és del vostre interès:

Article

Salvados: "Camino de corrupción"

Data: 24-11-2013
Programa: Salvados

Aquest programa emès el 3 de novembre del 2013, tracta de la corrupció i del dèficit públic espanyol, s’entrevista a diversos personatges que viuen aquesta problemàtica des de diferents perspectives.

Continguts del programa:

1ra Entrevista: Manuel Villora
A l'entrevista parla de les empreses que obtenen grans beneficis a partir de donacions i perjudiquen la població.

2na Entrevista: Carmen Lobo (Exconcejal de l'ajuntament de Camas).

Explica com un empresari va intentar subornar-la perquè votés la proposta de la seva empresa de construir habitatges i construccions luxoses en una zona de la ciutat, quan els ciutadans demanaven que es construïssin obres públiques. Carmen Lobo: “Lo que hace falta es dinero para la comunidad no tantas cosas de lujo , la gente no viviria aquí”. Mostrant una actitud de molta valentia denuncia el cas, gravant la conversa amb els empresaris: “Puse mi Mp3 particular metido en la funda de las gafas, para grabar la conversación de soborno”. La Carmen no accepta els diners que li oferien i vota en contra d’aquesta proposta “Yo me hubiera llevado 6 millones de euros i tres pisos de lujo”. Gràcies a l’actitud de la Carmen es va detectar el cas de corrupció. Els empresaris van voler ferir físicament a la dona, després que aquesta es negués a votar a favor, però la Carmen va pensar que el que feia era el més correcte, ja que, com ella diu i citem textualment: “Ese dinero lleva el nombre de todos los contribuyentes, los que hubieran cogido el dinero son corruptos"

3ra Entrevista: Interventor de Cantàbria
Comenta les múltiples dificultats en que es troben els interventors o funcionaris de l'estat, per poder dur a terme la seva tasca correctament, ja que a vegades són denunciats pels alcaldes per ser “interceptors” dels seus objectius, i la seva paraula no té gens valor. “Los interventores carecemos de jerarquia, no disponemos de ningun órgano superior para quejarnos. No tenemos poder para ejecutar lo que pensamos que esta mal hecho,contràriamente, es el ayuntamiento el que los pone en el puesto para hacer-lo”.
Segons aquest interventor de Cantàbria un 10% de persones han participat en la corrupció de Castro Urdiales (ciutat on s'està realitzant l'entrevista).Conclou dient: “Si un juez no hubiera aceptado mis informes, la trama de corrupción hubiera quedado inmune”.

4a Entrevista: Pablo Crespo (Exsecretari de l’organització del PP a Galícia).

És un corruptor, el qual es considera el segon principal culpable del cas Gürtel, ja ha patit condemnes a presó i segons ell, tot va ser un muntatge des del partit socialista.
A l'entrevista explica com tots els partits d’Espanya es financen irregularment és a dir, amb diners no declarats. Afirma que quan ell era al PP, el 65% del finançament era de forma irregular i 35% eren diners declarats: ”Havia sobresueldos en el PP, no lo denuncie porque prometi confidiencialidad”, recaudaven diner negre amb donatius d’empreses en carpetes “20% de los donativos totales en un partido politico eran de empresarios”.“Si un empresario me daba dinero, no sabía si le habian prometido algo por él, no tenia capacidad de saberlo”. Ell declara que tota l’estructura del partit, incloent el president, coneixien la forma de finançament corrupte que es donava, tots tenien assumit que aquella era la forma de finançament, formalitzat des dels anys 80. En resum, recaudàven diner negre gràcies a les empreses que donaven donatius en metàl·lic.
Per acabar, afirma que molts partits actualment reprodueixen aquest mètode de corrupció.

Frases importants i puntuals del programa:

“Que a una persona de 90 años no se le pueda hacer una operación quirúrgica no es más importante que si una entidad financiera quebrase”.“El dinero para los bancos ha servido para sus deudas, y si nos pusiéramos 20 personas en cola delante de un banco pidiendo dinero, cerraríamos el banco”.
“Gran parte de bancos de España han engañado a la ignorancia i confianza de la gente, el cliente está el último de la fila del conocimiento en que el banco vende”.

"La corrupción son obras a cambio de dinero, el 1% del PIB europeo se pierde por corrupción, 10 mil millones de euros al año en españa”.

Característiques que fan que sigui un bon comunicador:

Jordi Évole manté una postura de respecte constant cap a l’entrevistat. Fa preguntes adequades per tal d’aconseguir extreure la màxima informació possible. Intenta arribar al punt on l’entrevistat li acabi explicant allò que en un principi no volia. Escull de forma acurada totes les preguntes i les formula de manera que provoca que l’entrevistat reflexioni sobre el que diu i si no té raó, acabi contradient-se. Tot això ho aconsegueix informant-se del tema, és a dir, cal que el periodista sàpiga de què parla per tal de reconduir i dirigir la conversa a un objectiu concret. Tracta temes d’actualitat i que inquieten i interessen a la majoria de la població. També és important, però, el llenguatge no verbal, és a dir, el periodista s'acompanya de gestos per tal de transmetre el missatge. En aquest programa en concret, entrevista a diferents personatges que viuen la corrupció des de diferents punts de vista, d’aquesta manera pot gaudir d’una major diversitat d’opinions.
A continuació posarem dos vídeos de dues de les entrevistes que ens han semblat més significatives d'aquest programa de Salvados:

           
                                           Entrevista a Carmen Lobo


            
                                            Entrevista a Pablo Crespo

Salvados

Premi Onda a la millor cobertura especial informativa en televisió.

Ràdio: Cadena Ser

En aquest programa de ràdio intervé en Jordi Évole, guanyador a la millor cobertura especial informativa a la televisió, i es recorda que va ser el que millor va oferir informació sobre l’accident de metro que va haver a València al 2006.
També es destaca el programa de Salvados on en Jordi Évole fa preguntes a les persones implicades o, si més no, que tenen relació amb l’accident, com per exemple, un maquinista del metro de València. Tot i que en Jordi Évole agraeix que se li hagi donat aquest premi, hagués preferit no tenir-lo ja que, d’aquesta manera significaria que l’accident no hagués succeït. El locutor de ràdio pregunta el perquè torna a recordar l’accident en el seu programa de Salvados en comptes de parlar d’altres temes, i en Jordi Évole contesta que va ser degut a l’associació de víctimes de València que va començar a mobilitzar-se per tal de fer-se escoltar. Évole deixa constància que si el seu treball no es fes amb ganes no seria periodisme i que per això es valora tant el que fan, que és informar sobre l’actualitat. 

Durant aquesta entrevista al programa, destacaria la claredat a l'hora d'exposar un fets i d'explicar-los i la perseverància i insistència que té en tractar el tema, és a dir, sap perfectament a quines persones ha de preguntar per tal que els espectadors vegin quines són les persones que contesten i quines no per tal que la gent es faci una idea del que va passar.
Us adjunto el link on es pot seguir l'entrevista per si no l'heu pogut escoltar anteriorment.

Entrevista

             Notícia a El Periódico sobre el premis Ondas (dijous 31 d'octubre)

A continuació us adjunto un tweet que conté un vídeo documental sobre l'accident de metro de València de l’any 2006. Està realitzat com a documental per mobilitzar a les persones el dia 3 de novembre perquè exigeixin responsables respecte a aquest accident

https://twitter.com/0responsables/status/396946581569556480