Data:10-11-2013
Programa: Salvados
En aquest programa, la majoria d’entrevistes han estat a treballadors que explicaven diferents experiències que han viscut.
Continguts del programa:
1ra Entrevista Luis Duque (operari)
Explica la gran baixada de sous que pateix ell i la resta dels seus companys i la por col·lectiva per la pèrdua del lloc de treball. Consideren que és millor el que tenen que res “dejamos de luchar por miedo de perder el trabajo, no hay trabajo fuera, nos tenemos que aguantar". Porta 26 anys treballant en una empresa i diu que després d’una lluita constant en 3 anys de sacrifici per part de la plantilla, per reduccions salarials és impossible la continuació de l'empresa i tancarà.
Afirma que el 34% d’espanyols mantenen a la resta, i que si pugessin els impostos més, ell deixaria el treball.
En comparar les condicions laborals d’ara i d’abans, sense dubte, ens diu que ara són pitjors. Va començar amb la crisi de fa dos anys i els hi van baixar el 13% del salari, després va haver una reforma laboral i els hi van baixar el 19%, “Justifican estas reduciones de salario diciendo que los trabajadores cobran mucho por encima de lo que deberían”
2na Entrevista :Cristóbal Colon (President de la Fageda)
“Nosotros somos una empresa rentable, porque tenemos la obligación de ser rentables”
Ens explica que per poder ser competitius s’han de modificar els salaris. En la seva empresa el salari de juny d'aquest any ha baixat un 13% , i quasi 12 persones han estat contractades per només 400 euros al mes, sense firmar res. “Empieza a ser una norma que se consolide el precariado”
3ra Entrevista: Jaime Trujillo (Informàtic)
És un jove informàtic que ha pogut treballar molt poc temps en allò que ha estudiat. Ha hagut de patir salaris molt baixos fent hores extres.
Va començar guanyant 1100 euros al mes, i va passar a 600 euros al més per 9 hores al dia. També explica altres treballs amb pitjors condicions laborals que ha patit: "Me pagaban 400 euros en negro sin firmar nada y sin contrato, por 8 horas al dia".
4a Entrevista: Manu Rodriguez (llicenciat en comunicació audiovisual)
Porta dos anys sense treballar i accepta que actualment els treballadors agafen qualsevol tipus de treball que els ofereixen per no quedar-se sense res, tot i que hagin de treballar en molt males condicions laborals i econòmiques. Per exemple sense contracte i amb diners en negre “Me dicen que si me hicieran contrato me pagarían menos”
Creu que el futur anirà a pitjor, que hi haurà salaris més baixos i condicions laborals molt pitjors. “Aceptamos cualquier condicion laboral para aceptar cualquier trabajo, antes los mileuristas eran los pobres , ahora és extraordinario si lo eres “
Actualment treballa en una tenda de rellotges i guanya 1300 euros nets al mes i diu que “Firmaría para tener este trabajo durante los próximos 20 años, me conformo con lo que tengo “
5a Entrevista: Fernando Luengo (Professor d’economia)
Explica que la competitivitat no s’aconsegueix fent una baixada de sous, és a dir, que no prové dels costos, tot i que és el que s’ha fet creure a la població, ja que els països més competitius dintre d’Espanya i fora, són països amb alts salaris. Afirma que la competitivitat està basada en la qualitat, perquè una empresa sigui més competitiva necessita un augment de la producció a preus més baixos, i per això cal que els treballadors estiguin motivats a fer la seva feina i tinguin uns estímuls favorables “La calidad en la copetitividad crea un clima social donde no hay un compromiso , ni siquiera de los trabajadores, porque si tienen miedo, ¿Como van a contribuir en la mejora de la comunidad? ¿Qual és su estímulo entonces? “. Per ser competitiu s’ha de modificar els salaris, el plantejament de l’empresa...
També ens explica que el precariat agrupa a: les persones que rebien sou i ja no, als pobres que no treballen i als que sí que treballen però que no es situen fora de la zona de la pobresa.
Ens diu que el gran problema és que els salaris han baixat més del que els preus han baixat i, així, han pujat els beneficis, però no tots els empresaris estan guanyant, de fet, només les empreses que tenen més capacitat en el mercat són les que aconsegueixen més beneficis. Tot i això, ens explica, que la principal causa és que les polítiques econòmiques no són neutres, sinó, que serveixen els interessos de les oligarquies. Els sindicats estan a la defensiva intentant preservar els pocs drets que queden en els llocs de treball.
“Esto se queda, ya no se va, porque hay un planteamiento de fondo, el estado és ineficiente”
6a Entrevista: Enrique Saludas (26 anys, inspector de calidad de la Nissan i membre del sindicat)
Justifica que moltes vegades es firmen acords que no beneficien a tots per igual, ja que es vol conservar el nombre més gran d’empleats “El trabajador ha perdido condiciones ventajosas de las que tenía antes”.
Explica que la competitivitat és baixar més o igual el preu del cotxe de la mateixa multinacionalitat en diferents països. Els sindicats en el moment de prendre decisions es senten molt pressionats pels treballadors, per les altres multinacionals, pels alts càrrecs de l'empresa, pels polítics “te ves forçado a ser más competitivo i que alguien pierda el trabajo en otro país i no tu”
Ens explica que tot va començar en l’any 2009, quan l'1% dels treballadors va deixar la plantilla, per tant, va baixar la producció més de la meitat, i en conseqüència es van fer reestructuracions de plantilla per poder mantenir la fàbrica oberta.
Ens defineix el terme de la doble escala salarial: són treballadors que treballant igual que d’altres, és a dir, fent la mateixa tasca i durant el mateix temps cobren menys. Aquest problema el pateixen els nous treballadors que entren a l’empresa, al cap de 5 anys més o menys poden arribar al 80% del salari d’un treballador veterà.
7a Entrevista: José Montilla (expresident de la Generalitat i exministre de industria)
Explica que la política és el que hi ha i no pot canviar.
8a Entrevista: Oscar Gau (treballador de la Nissan)
Porta 25 anys treballant per aquesta empresa i considera que la situació actual de les empreses i les multinacionals ell la porta amb resignació.
9a Entrevista: Sandra Polo (treballadora de la Nisan)
Es veu afectada pels dobles salaris, ja que, només porta un mes treballant a l’empresa. Els nous treballadors que entren guanyen més i a mesura que portin més anys el seu sou anirà augmentant. Sandra considera que és una decisió injusta, ja que ella cobra menys fent les mateixes hores que els altres, només per ser nova.
10a Entrevista: Eduardo Martín (delegat de la CFDT)
És un treballador francès que ha lluitat contra el tancament d’una multinacional que anava a provocar que molts treballadors es quedessin sense feina. Considera que la força del treball la tenen els treballadors i que sense ells els alts càrrecs no són res i per tant no poden decidir el destí dels seus treballadors com si res. “Luchando no puedes estar seguro de que ganaras, pero sin luchar sabsr seguro que has perdido”. Explica les dificultats familiars que ha patit durant totes aquestes jornades de lluita, es quedava a la industriales 24 hores del dia protestant. Acaba el programa dient que ell seguirà somniant i que espera que els seus companys i els seus fills també ho continuïn fent.
Frases importants i interessants del programa:
“Actualmente estamos en la política de “ es lo que hay , es esto o nada””
“Antes habia mucha producción, no habia crisis y por lo tanto cuando habia un convenio se exigia más, pero que alternativa te queda ahora? “
Característiques que fan que sigui un bon comunicador:
Manté una postura d’escolta i de respecte constant. Fa preguntes adequades per aconseguir extreure la informació que vol. Per tenir diferents punts de vista d’un mateix tema entrevista a persones que ho viuen de manera diferent. D’aquesta forma aconsegueix una major diversitat d’opinions. Mostra un coneixement actualitzat sobre els temes que tracta, ja que sovint mostra als entrevistats notícies recents que han sortit al diari que tracten del mateix
àmbit.
No t'oblidis que si et vas perdre Salvados, aquí el pots veure!
Salvados
Programa: Salvados
En aquest programa, la majoria d’entrevistes han estat a treballadors que explicaven diferents experiències que han viscut.
Continguts del programa:
1ra Entrevista Luis Duque (operari)
Explica la gran baixada de sous que pateix ell i la resta dels seus companys i la por col·lectiva per la pèrdua del lloc de treball. Consideren que és millor el que tenen que res “dejamos de luchar por miedo de perder el trabajo, no hay trabajo fuera, nos tenemos que aguantar". Porta 26 anys treballant en una empresa i diu que després d’una lluita constant en 3 anys de sacrifici per part de la plantilla, per reduccions salarials és impossible la continuació de l'empresa i tancarà.
Afirma que el 34% d’espanyols mantenen a la resta, i que si pugessin els impostos més, ell deixaria el treball.
En comparar les condicions laborals d’ara i d’abans, sense dubte, ens diu que ara són pitjors. Va començar amb la crisi de fa dos anys i els hi van baixar el 13% del salari, després va haver una reforma laboral i els hi van baixar el 19%, “Justifican estas reduciones de salario diciendo que los trabajadores cobran mucho por encima de lo que deberían”
2na Entrevista :Cristóbal Colon (President de la Fageda)
“Nosotros somos una empresa rentable, porque tenemos la obligación de ser rentables”
Ens explica que per poder ser competitius s’han de modificar els salaris. En la seva empresa el salari de juny d'aquest any ha baixat un 13% , i quasi 12 persones han estat contractades per només 400 euros al mes, sense firmar res. “Empieza a ser una norma que se consolide el precariado”
3ra Entrevista: Jaime Trujillo (Informàtic)
És un jove informàtic que ha pogut treballar molt poc temps en allò que ha estudiat. Ha hagut de patir salaris molt baixos fent hores extres.
Va començar guanyant 1100 euros al mes, i va passar a 600 euros al més per 9 hores al dia. També explica altres treballs amb pitjors condicions laborals que ha patit: "Me pagaban 400 euros en negro sin firmar nada y sin contrato, por 8 horas al dia".
4a Entrevista: Manu Rodriguez (llicenciat en comunicació audiovisual)
Porta dos anys sense treballar i accepta que actualment els treballadors agafen qualsevol tipus de treball que els ofereixen per no quedar-se sense res, tot i que hagin de treballar en molt males condicions laborals i econòmiques. Per exemple sense contracte i amb diners en negre “Me dicen que si me hicieran contrato me pagarían menos”
Creu que el futur anirà a pitjor, que hi haurà salaris més baixos i condicions laborals molt pitjors. “Aceptamos cualquier condicion laboral para aceptar cualquier trabajo, antes los mileuristas eran los pobres , ahora és extraordinario si lo eres “
Actualment treballa en una tenda de rellotges i guanya 1300 euros nets al mes i diu que “Firmaría para tener este trabajo durante los próximos 20 años, me conformo con lo que tengo “
5a Entrevista: Fernando Luengo (Professor d’economia)
Explica que la competitivitat no s’aconsegueix fent una baixada de sous, és a dir, que no prové dels costos, tot i que és el que s’ha fet creure a la població, ja que els països més competitius dintre d’Espanya i fora, són països amb alts salaris. Afirma que la competitivitat està basada en la qualitat, perquè una empresa sigui més competitiva necessita un augment de la producció a preus més baixos, i per això cal que els treballadors estiguin motivats a fer la seva feina i tinguin uns estímuls favorables “La calidad en la copetitividad crea un clima social donde no hay un compromiso , ni siquiera de los trabajadores, porque si tienen miedo, ¿Como van a contribuir en la mejora de la comunidad? ¿Qual és su estímulo entonces? “. Per ser competitiu s’ha de modificar els salaris, el plantejament de l’empresa...
També ens explica que el precariat agrupa a: les persones que rebien sou i ja no, als pobres que no treballen i als que sí que treballen però que no es situen fora de la zona de la pobresa.
Ens diu que el gran problema és que els salaris han baixat més del que els preus han baixat i, així, han pujat els beneficis, però no tots els empresaris estan guanyant, de fet, només les empreses que tenen més capacitat en el mercat són les que aconsegueixen més beneficis. Tot i això, ens explica, que la principal causa és que les polítiques econòmiques no són neutres, sinó, que serveixen els interessos de les oligarquies. Els sindicats estan a la defensiva intentant preservar els pocs drets que queden en els llocs de treball.
“Esto se queda, ya no se va, porque hay un planteamiento de fondo, el estado és ineficiente”
6a Entrevista: Enrique Saludas (26 anys, inspector de calidad de la Nissan i membre del sindicat)
Justifica que moltes vegades es firmen acords que no beneficien a tots per igual, ja que es vol conservar el nombre més gran d’empleats “El trabajador ha perdido condiciones ventajosas de las que tenía antes”.
Explica que la competitivitat és baixar més o igual el preu del cotxe de la mateixa multinacionalitat en diferents països. Els sindicats en el moment de prendre decisions es senten molt pressionats pels treballadors, per les altres multinacionals, pels alts càrrecs de l'empresa, pels polítics “te ves forçado a ser más competitivo i que alguien pierda el trabajo en otro país i no tu”
Ens explica que tot va començar en l’any 2009, quan l'1% dels treballadors va deixar la plantilla, per tant, va baixar la producció més de la meitat, i en conseqüència es van fer reestructuracions de plantilla per poder mantenir la fàbrica oberta.
Ens defineix el terme de la doble escala salarial: són treballadors que treballant igual que d’altres, és a dir, fent la mateixa tasca i durant el mateix temps cobren menys. Aquest problema el pateixen els nous treballadors que entren a l’empresa, al cap de 5 anys més o menys poden arribar al 80% del salari d’un treballador veterà.
7a Entrevista: José Montilla (expresident de la Generalitat i exministre de industria)
Explica que la política és el que hi ha i no pot canviar.
8a Entrevista: Oscar Gau (treballador de la Nissan)
Porta 25 anys treballant per aquesta empresa i considera que la situació actual de les empreses i les multinacionals ell la porta amb resignació.
9a Entrevista: Sandra Polo (treballadora de la Nisan)
Es veu afectada pels dobles salaris, ja que, només porta un mes treballant a l’empresa. Els nous treballadors que entren guanyen més i a mesura que portin més anys el seu sou anirà augmentant. Sandra considera que és una decisió injusta, ja que ella cobra menys fent les mateixes hores que els altres, només per ser nova.
10a Entrevista: Eduardo Martín (delegat de la CFDT)
És un treballador francès que ha lluitat contra el tancament d’una multinacional que anava a provocar que molts treballadors es quedessin sense feina. Considera que la força del treball la tenen els treballadors i que sense ells els alts càrrecs no són res i per tant no poden decidir el destí dels seus treballadors com si res. “Luchando no puedes estar seguro de que ganaras, pero sin luchar sabsr seguro que has perdido”. Explica les dificultats familiars que ha patit durant totes aquestes jornades de lluita, es quedava a la industriales 24 hores del dia protestant. Acaba el programa dient que ell seguirà somniant i que espera que els seus companys i els seus fills també ho continuïn fent.
Frases importants i interessants del programa:
“Actualmente estamos en la política de “ es lo que hay , es esto o nada””
“Antes habia mucha producción, no habia crisis y por lo tanto cuando habia un convenio se exigia más, pero que alternativa te queda ahora? “
Característiques que fan que sigui un bon comunicador:
Manté una postura d’escolta i de respecte constant. Fa preguntes adequades per aconseguir extreure la informació que vol. Per tenir diferents punts de vista d’un mateix tema entrevista a persones que ho viuen de manera diferent. D’aquesta forma aconsegueix una major diversitat d’opinions. Mostra un coneixement actualitzat sobre els temes que tracta, ja que sovint mostra als entrevistats notícies recents que han sortit al diari que tracten del mateix
àmbit.
No t'oblidis que si et vas perdre Salvados, aquí el pots veure!
Salvados
Entrevista a Enrique Saludas
No hay comentarios:
Publicar un comentario