Salvados: "El secreto Suizo"

Data: 24/11/13

Programa: Salvados

El programa de Salvados d’aquest diumenge es va titular “El secreto suizo” i va tractar sobre els paradisos fiscals i el blanqueig dels diners.

Continguts del programa: 

1a Entrevista: Jose Maria Paláez (inspector de hisenda)

A l’entrevista l’inspector va explicar que tenir un compte a Suïssa no és il·legal, el problema és quan s’utilitza un paradís fiscal per ocultar diners. En aquest moment s’està cometent un frau fiscal perquè no estàs pagant els impostos que corresponen al teu país.

Després, ens va explicar, que el blanqueig de capitals, consisteix en fer veure que certs diners provenen d’una activitat legal, quan en realitat provenen d’una activitat delictiva.  

També ens va fer veure la diferència entre una banca privada i una banca vip. La primera és una “rama blanca” que gestiona totes les banques del país, en canvi, la segona és una banca especial que per poder ingressar diners en ella el mínim ha de ser mig milió d’euros. A més, en aquesta banca et pregunten, sempre, d’on provenen aquests diners, i  tenen molt en compte a que et dediques. En Paláez, ens diu que t’ofereixen la oportunitat de fer el ingrés en un compte d’un banc corresponsal, és a dir, que ningú sabrà que has ingressat diners “És como una cuenta dentro de un gran banco nacional.”

Per últim va comentar que mentre existeixin paradisos fiscals, serà impossible combatre contra aquesta delinqüència. “Los bancos i asessores financieros són imprescindibles para blanquear el dinero, y parte de estos bancos nacionales tienen sucursales en todos los paraisos fiscales, esto es un hecho. El banco no quiere perder el dinero ni clientes, aunque sepan que se hacen actividades conflictivas”.

2a Entrevista:Antonio Durán (assessor fiscal)

En aquesta entrevista, Antonio Durán, va explicar les principals tècniques per aconseguir un blanqueig dels diners. També va parlar de les societats pantalla, creades per evitar conèixer qui hi ha darrera d’un important frau fiscal, qui és el titular. Els titulars d’aquestes societats pantalles són testaferros, que utilitzen el seu nom per amagar el real. Va dir que fins a 1000 € no s’ha de justificar el moviment de diners, però segueixen sent diners negres. Per blanquejar es poden utilitzar per exemple els restaurants, ja que tenen un règim especial, menys controlat, i per tant, faciliten el blanqueig dels diners negres.

“Contra más desesperado esté el testaferro mejor, no piden ningún tipo de experiencia para poder hacer acciones ilegales. Un testaferro puede ganar al año 2000 euros, una miseria”

3a Entrevista: Rudolf Elmer (ex-treballador d’un banc a les illes Caiman)

Rudolf Elmer va descobrir que el seu banc movia diners que eren il·legals. Ell va transmetre aquesta informació a la justícia Suïssa, però no li van fer cas. Per aquest motiu, va decidir entregar-la a Wikileaks perquè la investigués. El banc el va pressionar i atacar de diverses formes, psicològicament, molestant a la seva família, li van intentar treure la seva personalitat, tot això per haver trencat el secret confidencial bancari...

4a Entrevista: Hervé Falciani (ex-informàtic de HSBC)

Hervé Falciani va extreure informació confidencial del banc on treballava com a informàtic. Es tracta d’un dels bancs més importants del món, concretament va extreure una llista molt llarga de titulars de comptes a Suïssa.

Va comentar que va intentar posar-se en contacte amb la justícia suïssa, i que aquesta no va mostrar interès. Després d’aquest fet va rebre amenaces contínues dels accionistes, gestors, etc.

“Es possible ganar la batalla contra el fraude fiscal, no nos hemos de creer que todos son tan poderosos como dicen. Siempre hay información expuesta con la cual podemos hacer que se den cuenta que nosotros tenemos el poder”

Perquè creiem que és un bon comunicador:

Com ja hem observat en altres programes Évole escull les preguntes que farà als entrevistats amb precisió per tal de provocar que els espectadors reflexionin i es qüestionin temes que són una gran problemàtica per a la societat en que vivim. També intenta entrevistar a persones que han viscut o estan vinculades amb la problemàtica que tracta des de diferents perspectives. Transmet credibilitat en tot el que diu i es percep clarament que té informació actualitzada sobre els temes que tracta. Es mostra tranquil i no dubta en fer preguntes que comporten una resposta compromesa per part de l'entrevistat.

 

                Entrevista a Antonio Durán