La seducción del día siguiente

Diari: El periódico

Data: 16-12-2013

En aquest article, Jordi Évole, fa unes reflexions sobre el seu discurs durant el lliurament del premi Òmnium cultural de comunicació. Òmnium és una entitat catalana a favor de la independència de Catalunya. Van concedir aquest premi a Évole, el passat divendres, pel seu treball al programa de Salvados. Amb aquest premi van tractar de seduir-lo com a periodista i persona. Jordi Évole, en el moment de recollir el premi, entre altres comentaris, va afirmar que en els moments difícils que vivim cal una seducció entre Espanya i Catalunya. Independentment del que surti a la consulta, Évole veu un cert perill de confrontacions que poden acabar en una societat dividida de manera molt marcada en dos bàndols.

Aquest article, també, té un cert to de disculpa. Évole considera que el seu discurs va ser mal interpretat, ja que ell no volia que fos de ideologia independentista. Tenia com a propòsit lluitar per la seducció, pel diàleg, per la conciliació,  pel dia de després, per la gamma de grisos, per l’apropament d’Espanya i Catalunya...

Considero que aquest article té un valor molt especial, ja que d’alguna manera vol deixar clara la seva intenció i la finalitat del seu discurs durant l’entrega dels premis Òmnium.  

Article 

Esto es Bodiwood

Diari: El Periódico
Data: 9-12-2013

En aquest article en Jordi Évole explica que a Espanya i en molts altres lloc del món es viu en una situació complicada i de desesperació que està provocant que molta gent es vengi per aconseguir una quantitat de diners. Expressa el seu descontentament al dir que els diners ho comprenen tot i que no ens importa d’on hagin sortit mentre ens ho donin a nosaltres.

En aquest article comenta la boda d’una familiar de Mittal que va tenir lloc a Barcelona i que posa de manifest les situacions d’injustícia que estem vivint. En un programa de Salvados vam conèixer que Mittal és amo d’una planta a Florence, al nord-oest de França. Mittal vol traslladar la seva planta a un altre lloc on la mà d’obra sigui més barata i aconseguir més beneficis dels que està obtenen a França. D’aquesta manera deixarà a molts obrers sense treball. La mobilització d’aquests obrers és en marxa des de fa bastant de temps, amb el propòsit de lluitar pels seus drets i evitar que Mittal traslladi la planta.

Tot i sabent qui és Mittal, l’alcalde de Barcelona, el senyor Trias i el president Artur Mas estaven molt contents sobre que hagués triat la ciutat de Barcelona per celebrar el casament. A Trias i Artur Mas l’únic que els va importar és que persones d’influència en el món haguessin escollit Barcelona i esperaven tenir la sort que a Mittal se li ocorregués muntar una empresa a la nostra ciutat. Donen més importància al prestigi que al mal que aquest home està provocant en un país molt proper al nostre. 
Mitjançant aquest article Jordi Évole ha volgut que els lectors es qüestionessin quins són els valors que predominen a la societat actual i què estem disposats a treballar en condicions precàries per aconseguir diners. Utilitza un llenguatge molt proper i un to força irònic que fa que els seus textos siguin entretinguts i reivindicatius. Sap com commoure als lectors amb les paraules que utilitza. Comença l’article preguntant-se si és ell qui està equivocat i qui ho veu tot al revés. D’aquesta manera està provocant que el receptor també s’ho pregunti a ell mateix. Acaba l’article amb una frase que et fa adonar-te de la realitat que vivim i que ja és hora d’acceptar-la i comprometre’ns tots a intentar solucionar-la. També és una crida en concret a Trias i a Artur Mas perquè reflexionin sobre què és el que de veritat els ha de preocupar.

Si us ha interessat aquest article, a continuació us el deixo:

 

Article

Gentuza

Diari: El Periódico
Data: 2-12-2013

En aquest article, en Jordi Évole, manifesta la seva indignació respecte el tema de la corrupció i del frau fiscal, tot emprant la seva ironia que el caracteritza.

Fa referència a un cas concret però sense entrar en detalls, és a dir, no es dóna el nom de la persona que ha estat jutjada i la qual només ha estat sentenciada a quatre anys de presó, després d’haver robat un milió d’euros.
Al llarg de l’article, es posa èmfasi a la falta d’humilitat i “poca vergonya” que tenen molts personatges que roben diners de fons públics i que, el pitjor de tot, és que ens tracten, tal i com diu durant l’article, com a “gentuza”.

Es conclou dient que, i citem textualment: “en el fondo, de lo que se trata es de que ni tú ni yo entendamos nada mientras él nos llama gentuza por no haber hecho ni siquiera un mísero fraude fiscal de casi un millón de eurillos”, per tant, se’ns m’enysprea quan som nosaltres els que no cometem cap delicte per tal d’embutxacar-nos diners que no ens corresponen i ens hem de quedar tan satisfets i contents com els que si que ho fan. Cal que hi reflexionem i siguem crítics pel que fa el tema de la corrupció.

L’estil comunicatiu és el propi del periodista, és a dir, fa un bon ús de la ironia i l’humor per parlar d’un tema estrictament seriós com és el de la corrupció. Expressa la seva opinió sense importar les possibles repercussions que poden haver-hi, és a dir, prioritza la veritat per davant de totes les coses donant, com sempre, la màxima credibilitat als seu articles.

A continuació us deixo l'enllaç corresponent per si ha estat del vostre interés:

Article

Se vende.

Diari: El Periódico
Data: 25/11/13

En aquest article Jordi Évole vol fer una reflexió sobre que som les persones capaces de vendre en moments de dificultat i de mala economia.

A Malta durant un temps es va acceptar una llei que et permetia convertir-te en ciutadà Maltès pagant 650.000 euros. D’aquesta manera qualsevol dictador per exemple xinès podia convertir-se en demòcrata fàcilment. Per sort aquesta llei va ser abolida després de les crítiques que va rebre.

A Espanya patim una situació similar, per 500.000 euros et donen el permís de residència en aquest país.

Acaba l’article reflexionant que si continuem així vendrem la nostra dignitat i fins i tot la democràcia.

En Jordi Évole en aquest article utilitza un llenguatge clar i entenedor. Fa ús de la ironia i reivindica que només pagant una suma determinada de diners pugis obtenir el permís de residència en països com Espanya. També convida al lector a reflexionar sobre el que ell és capaç de vendre en aquests moments tant complicats.

Article

La alternativa somos todos.

Diari: El Periódico
Data: 18/11/13

L'article s'inicia comparant les ganes que tenen els seguidors del Barça que es recuperi el Messi després d’una lesió amb les ganes que tindria la població perquè es recuperés un polític que hagués patit una lessió.

Es comenta les nombroses incoherències que fan els polítics i que l'únic que fan és criticar els erros dels altres sense mirar els propis.

En Jordi Évole acaba fent una reflexió sobre que tots som l'alternativa, és a dir, gràcies a l’esforç i a la participació de tots és com es pot arribar a aconseguir una possible millora, perquè, d’una sola cosa en podem estar segurs i és que, si no fem res no solucionarem res, hem de mobilitzar-nos i hem d'actuar en funció de com pensem.

En Jordi Évole és un bon comunicador perquè mitjançant les comparacions i el to humorístic que utilitza, permet als lectors entendre el què s’està explicant.

A continuació us deixo l'enllaç de l'article. Espero que us hagi servit per a fer una bona reflexió:

Article

Las otras Valencias

Diari: El Periódico.
Data: 11/11/2013

El tret fonamental que en Jordi Évole vol explicar amb aquest article és la importància que té el fet que els periodistes expressin les seves opinions públicament sobre diferents esdeveniments de la societat i que, per tant, ens impliquen a tots.

Ho fa a partir del cas del canal 9 que és el de la comunitat Valenciana que, per problemes econòmics, anava a ser tancada, i com a reivindicació, els perdiodistes es van quedar amb la direcció del canal durant una setmana. Tant els ciutadans Valencians com l’anterior directora del canal 9 estan farts sobre l'escassa i, moltes vegades, nul·la informació que es dóna sobre els temes que realment importen a la població.

Per tant, Évole fa una crida als periodistes motivant-los a escriure i a dir verbalment allò que realment pensen sobre la situació en que ens trobem. I, conclou dient que, si els han de despedir, com a mínim que sigui per haver parlat més del compte.

Considerem que en Jordi Évole és un bon comunicador, a més de fer bé la seva feina, és a dir, com a bon periodista ha d’informar de temes d’actualitat i que siguin d’interès a la societat perquè parlen del nostre dia a dia, de la situació en que ens trobem i de com estan anant les coses en aquest país. 

Pel que fa a l’estil de l’article, diríem que és reivindicatiu i, a més, permet als lectors fer una reflexió des d’un punt de vista còmic per conscienciar-los del que està passant al seu voltant.

A continuació us deixo l'article per si és del vostre interès:

Article

Quieto todo el mundo

Diari: El Periódico

Data: 4/11/13

En aquest article, d’en Jordi Évole, es parla de la reunió dels diputats breument i es fa referència al cop d’estat que va haver fa 33 anys de l’Antonio Tejero, fet que serà el nucli de l’article. S’explica els fets que van succeïr com: els trets que “suposadament” es van disparar i que, en un principi eren inexistents a causa de les obres que s’havien dut a terme però que ara, en l’actualitat, s’ha descobert que si que es van produir aquests dispars però que la gent no els veia perquè estaven en zones difícils de localitzar.
Davant d’aquests fets, el periodista expressa la seva opinió donat que ell no es creu cap de les dues versions. A més, explica el fet que es posés a subhasta el tricorn de Tejero, posant èmfasi en què, com pot ser que es venguin objectes que no són un símbol democràtic. És a partir d’aquí quan ens obra un temps per a reflexionar si fent aquesta mena de coses, la societat anirà pel bon camí, és a dir, ens fa replantejar-nos el fet que acceptem el tricorn de Tejero i ens extranyem en quant a les retallades que hi ha dins la sanitat pública, ja que, tot i ser dues coses diferents, els principals perjudicats som nosaltres.

En aquest article en Jordi Évole parteix d’una font d’informació per tal d’elaborar la seva hipòtesis i expressar la seva opinió, donant peu a una conclusió oberta en la qual fa que els lectors d’aquest diari es replantegin el què ens està dient i facin una reflexió individual per tal d’adonar-se com va la societat. El seu estil, com a bon comunicador, és clar i entenedor i s’expressa amb total llibertat i diu el que pensa, independentment de les conseqüències que això pugui portar.
 

Us deixo a continuació l'article per si és del vostre interès:

Article

Protocolo de una crisis

Diari: El Periòdico.

Data: 27-10-2013

En aquest article Jordi Évole parla de la possible manipulació de la informació pel tracte que es dóna a les notícies. Per tal de que la població s’oblidi de la crisis i pensi que és un tema del passat es crea molt d’enrenou amb altres esdeveniments gairebé insignificants. En aquest cas, comenta els problemes recents generats pel protocol en una reunió, entre la Moncloa i la Generalitat.

Destaca que davant d’aquestes situacions els ciutadans obliden els temes que realment els preocupen i que són d’interès com la crisis, les retallades a l'ensenyament i a la sanitat ... i aquests passen a formar part del passat. A més, afegeix que la situació d'oblit s'agreuja quan persones com Botín o De Guindos diuen que estem vivim moments fantàstics i que els pròxims 10 anys seran millors que els 10 anteriors.
Totes aquestes tècniques afecten als estats d'ànim i a les preocupacions en general. Les persones deixen de queixar-se de les retallades i de la manca de diners i es distreuen amb problemes menors.

Jordi Évole, mitjançant aquest article, vol fer reflexionar a la població, vol que es senti identificada amb el que diu i amb els exemples que dóna. D'aquesta manera, el ciutadà pot reaccionar, pensar per si mateix i no deixar-se manipular.
En aquest article torna a tractar un tema d'actualitat i d'interès. Utilitza una notícia actual de poca importància, al seu parer, per a sensibilitzar i recordar els greus problemes que patim. El llenguatge i l'estructura que utilitza en l'escriptura són clars i senzills per tal de facilitar la seva comprensió.

Article

Vivir en blanco i negro

Diari: El Periódico.

Data:20-10-2013

En aquest article, Jordi Évole, ens parla de la gran pobresa que hi ha en molts llocs del món provocada, en certa forma, pel fracàs dels polítics. Comenta, que ell, encara, espera que algun polític demani perdó per no saber o no poder acabar amb la pobresa. Posa l’exemple d’un comentari que li va fer un amic seu: «Al paso que vamos, pronto la sanidad dejará de ser universal y gratuita, y sólo será universal y gratuita la enfermedad».

Remarca molt que els polítics no fan res, «mientras en España ha aumentado en un 13% el número de millonarios, más de 12 millones de personas viven en situación de pobreza y exclusión (27% de la población)».

Considera que els polítics haurien de donar seguretat ja que saben el que estan fent, i no donar falses esperances amb frases com les que diu el senyor Botín “estamos viviendo un momento fantástico” o en temes de macroeconomia dient que ha acabat la recessió però no la crisi. Compara la facilitat que dóna els bancs per començar de nou amb els sacrificis que han de fer la major part dels membres de la població per tornar a tenir una vida més o menys digne.

Acaba fent una crítica contundent als governs per la seva falta de sensibilitat i per la seva poca dedicació a solucionar els problemes.

En aquest article podem apreciar que Jordi Évole és una persona molt preocupada pels problemes que ens envolten, concretament, per la pobresa i molt sensible davant de les dificultats que està passant gran part de la població. Pretén conscienciar de la importància de considerar que tots som iguals, d’oblidar-nos dels colors, donat que la pobresa ens afecta a tots i totes. Tothom ha d’actuar i mirar més enllà de sí mateix.

Ens agradaria remarcar la frase del final de l’article : “Igual es demagógico afirmar que “ellos” no hacen nada de nada. Pero podrían hacer más, si bien hay veces que saldríamos ganando si hicieran hasta menos”. Amb aquest joc de paraules podem observar l'empatia, la saviesa i la solidaritat que comparteix Évole amb tots els ciutadans que estan passant per un mal moment.

Article

Patrimonio de la inhumanidad

Diari: El Periódico.
Data: 14-10-2013

L’article tracta de la poca sensibilitat que la nostra societat té cap als immigrants il·legals.
Jordi Évole comença parlant del incendi de la barca amb immigrants a Lampedusa. Mostra un gran respecte per aquest accident i diu que tots hauríem de reflexionar sobre com actuem. Planteja, que, possiblement qualsevol de nosaltres si hagués nascut a Eritrea o a Somàlia podria ser una més de les persones sense papers. 
Culpa d’aquesta poca moralitat cap als immigrants il·legals tant als polítics per no actuar, com a la població en general, per no protestar i seguir votant als mateixos. Afirma que tots, d’una manera o altra, som causants d’aquest problema, ens fa molta llàstima però no som partidaris ni de protestar ni d’ajudar. Tres vaixells de pesca havien passat de llarg després d’escoltar els crits de socors dels immigrants. Cap d’ells van parar i per tant no van auxiliar-los.
Proposa que analitzem si actuaríem igual si fossin uns familiars o amics nostres els que es trobessin en aquesta situació. La reflexió hauria de ser sincera i ens sorprendríem de nosaltres mateixos. 
Acaba, aquest apartat, concloent que els immigrants il.legals no podran ser mai els nostres amics perquè no volem saber res d’ells. Posa l’exemple del Papa, una persona compromesa en ajudar als altres. Considera que una persona que té aquest alt càrrec no és pot limitar a dir que és una vergonya la situació dels immigrants sense intentar posar-hi cap solució més.
Per últim, parla de les dictadures. Diu que encara que visquem en democràcia si ens beneficia ens aliem a una dictadura sense donar-li més importància.
Després de llegir aquest article considerem que J.Évole és una persona molt preocupada per la situació actual d’injustícia, per tot el que estan patint els immigrants il·legals. També hem percebut que a través d’un text és capaç d’informar i de qüestionar al lector sobre diferents problemàtiques. Al mateix temps que qüestiona sobre les actituds i reaccions de la gent en front d’uns fets greus, intenta sensibilitzar-la.
Utilitza un estil molt directe, un llenguatge formal senzill, parla en primera persona i posa molts exemples propers a ell i concrets, que arriben molt al públic, en general. Parla de com es sent ell i què pensa la seva família, els seus amics. Per exemple compara el que va dir la seva tieta al veure la noticia dels immigrants amb la reacció del Papa. Aquesta forma d’escriure i de dirigir-se al lector i als poderosos, en general, fa que el lector es senti protagonista, recordi les seves pròpies converses i situacions viscudes i que acabi qüestionant-se la seva manera de pensar i actuar.

Article

Yo también te quiero

Diari: El Periódico.

Data: 7-10-2013

J.Évole en aquest article ens parla sobre la relació que existeix entre Catalunya i Espanya. Fa una metàfora, crea una relació amorosa entre el president d’Espanya, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.

Comença l’article, fent una referència a l’objectiu comú que anuncien M. Rajoy i A. Mas. Rajoy vol una Espanya catalana i Mas diu que Catalunya no es fia d’Espanya, però l’estima. Jordi Évole li dóna a l’article un estil humorístic, molt propi d’ell. Diu que no entén que si les dues parts, Espanya i Catalunya, s’estimen i es reclamen gestos de grandesa, no puguin parlar i posar-se d’acord, com passa a les relacions amoroses habituals.

Seguint amb l’estil humirístic, Évole simula un diàleg telefònic entre Rajoy i Mas, en el quan es diuen entre ells Cari i Mari. També s’imagina a Rajoy i a Mas treballant junts en el Palau de la Generalitat o a la Moncloa, units fent les tasques domèstiques, ballant, veient pel·lícules... En aquests moments de tanta relació estreta podrien dialogar, sense prejudicis, sobre el futur de la relació Espanya-Catalunya.

Acaba l’article amb una frase que ens ha semblat molt interessant per contenir certs aspectes de sarcasme i humor: “Un poco de roce que haga el cariño no nos irá mal. Por eso, me sabe fatal que seamos tan poco cariñosos con la Constitución. Claro, como no se puede tocar….”. El lector pot entendre perfectament el comentari per la seva claretat i ho fa amb un gran somriure.

Article