Data: 14-10-2013
L’article tracta de la poca sensibilitat que la nostra societat té cap als immigrants il·legals.
Jordi Évole comença parlant del incendi de la barca amb immigrants a Lampedusa. Mostra un gran respecte per aquest accident i diu que tots hauríem de reflexionar sobre com actuem. Planteja, que, possiblement qualsevol de nosaltres si hagués nascut a Eritrea o a Somàlia podria ser una més de les persones sense papers.
Culpa d’aquesta poca moralitat cap als immigrants il·legals tant als polítics per no actuar, com a la població en general, per no protestar i seguir votant als mateixos. Afirma que tots, d’una manera o altra, som causants d’aquest problema, ens fa molta llàstima però no som partidaris ni de protestar ni d’ajudar. Tres vaixells de pesca havien passat de llarg després d’escoltar els crits de socors dels immigrants. Cap d’ells van parar i per tant no van auxiliar-los.
Proposa que analitzem si actuaríem igual si fossin uns familiars o amics nostres els que es trobessin en aquesta situació. La reflexió hauria de ser sincera i ens sorprendríem de nosaltres mateixos.
Acaba, aquest apartat, concloent que els immigrants il.legals no podran ser mai els nostres amics perquè no volem saber res d’ells. Posa l’exemple del Papa, una persona compromesa en ajudar als altres. Considera que una persona que té aquest alt càrrec no és pot limitar a dir que és una vergonya la situació dels immigrants sense intentar posar-hi cap solució més.
Per últim, parla de les dictadures. Diu que encara que visquem en democràcia si ens beneficia ens aliem a una dictadura sense donar-li més importància.
Després de llegir aquest article considerem que J.Évole és una persona molt preocupada per la situació actual d’injustícia, per tot el que estan patint els immigrants il·legals. També hem percebut que a través d’un text és capaç d’informar i de qüestionar al lector sobre diferents problemàtiques. Al mateix temps que qüestiona sobre les actituds i reaccions de la gent en front d’uns fets greus, intenta sensibilitzar-la.
Utilitza un estil molt directe, un llenguatge formal senzill, parla en primera persona i posa molts exemples propers a ell i concrets, que arriben molt al públic, en general. Parla de com es sent ell i què pensa la seva família, els seus amics. Per exemple compara el que va dir la seva tieta al veure la noticia dels immigrants amb la reacció del Papa. Aquesta forma d’escriure i de dirigir-se al lector i als poderosos, en general, fa que el lector es senti protagonista, recordi les seves pròpies converses i situacions viscudes i que acabi qüestionant-se la seva manera de pensar i actuar.
Jordi Évole comença parlant del incendi de la barca amb immigrants a Lampedusa. Mostra un gran respecte per aquest accident i diu que tots hauríem de reflexionar sobre com actuem. Planteja, que, possiblement qualsevol de nosaltres si hagués nascut a Eritrea o a Somàlia podria ser una més de les persones sense papers.
Culpa d’aquesta poca moralitat cap als immigrants il·legals tant als polítics per no actuar, com a la població en general, per no protestar i seguir votant als mateixos. Afirma que tots, d’una manera o altra, som causants d’aquest problema, ens fa molta llàstima però no som partidaris ni de protestar ni d’ajudar. Tres vaixells de pesca havien passat de llarg després d’escoltar els crits de socors dels immigrants. Cap d’ells van parar i per tant no van auxiliar-los.
Proposa que analitzem si actuaríem igual si fossin uns familiars o amics nostres els que es trobessin en aquesta situació. La reflexió hauria de ser sincera i ens sorprendríem de nosaltres mateixos.
Acaba, aquest apartat, concloent que els immigrants il.legals no podran ser mai els nostres amics perquè no volem saber res d’ells. Posa l’exemple del Papa, una persona compromesa en ajudar als altres. Considera que una persona que té aquest alt càrrec no és pot limitar a dir que és una vergonya la situació dels immigrants sense intentar posar-hi cap solució més.
Per últim, parla de les dictadures. Diu que encara que visquem en democràcia si ens beneficia ens aliem a una dictadura sense donar-li més importància.
Després de llegir aquest article considerem que J.Évole és una persona molt preocupada per la situació actual d’injustícia, per tot el que estan patint els immigrants il·legals. També hem percebut que a través d’un text és capaç d’informar i de qüestionar al lector sobre diferents problemàtiques. Al mateix temps que qüestiona sobre les actituds i reaccions de la gent en front d’uns fets greus, intenta sensibilitzar-la.
Utilitza un estil molt directe, un llenguatge formal senzill, parla en primera persona i posa molts exemples propers a ell i concrets, que arriben molt al públic, en general. Parla de com es sent ell i què pensa la seva família, els seus amics. Per exemple compara el que va dir la seva tieta al veure la noticia dels immigrants amb la reacció del Papa. Aquesta forma d’escriure i de dirigir-se al lector i als poderosos, en general, fa que el lector es senti protagonista, recordi les seves pròpies converses i situacions viscudes i que acabi qüestionant-se la seva manera de pensar i actuar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario