Gentuza

Diari: El Periódico
Data: 2-12-2013

En aquest article, en Jordi Évole, manifesta la seva indignació respecte el tema de la corrupció i del frau fiscal, tot emprant la seva ironia que el caracteritza.

Fa referència a un cas concret però sense entrar en detalls, és a dir, no es dóna el nom de la persona que ha estat jutjada i la qual només ha estat sentenciada a quatre anys de presó, després d’haver robat un milió d’euros.
Al llarg de l’article, es posa èmfasi a la falta d’humilitat i “poca vergonya” que tenen molts personatges que roben diners de fons públics i que, el pitjor de tot, és que ens tracten, tal i com diu durant l’article, com a “gentuza”.

Es conclou dient que, i citem textualment: “en el fondo, de lo que se trata es de que ni tú ni yo entendamos nada mientras él nos llama gentuza por no haber hecho ni siquiera un mísero fraude fiscal de casi un millón de eurillos”, per tant, se’ns m’enysprea quan som nosaltres els que no cometem cap delicte per tal d’embutxacar-nos diners que no ens corresponen i ens hem de quedar tan satisfets i contents com els que si que ho fan. Cal que hi reflexionem i siguem crítics pel que fa el tema de la corrupció.

L’estil comunicatiu és el propi del periodista, és a dir, fa un bon ús de la ironia i l’humor per parlar d’un tema estrictament seriós com és el de la corrupció. Expressa la seva opinió sense importar les possibles repercussions que poden haver-hi, és a dir, prioritza la veritat per davant de totes les coses donant, com sempre, la màxima credibilitat als seu articles.

A continuació us deixo l'enllaç corresponent per si ha estat del vostre interés:

Article

On publica les seves notícies

7/11/13                                                                     5/11/13

                                       

4/11/13

                                               3/11/13

        

 

                                              28/10/13                                                           

                             27/10/13                                  

                26/10/13                                                         23/10/13

                                                     

                                                  

22/10/13                                                             21/10/13

                                  

Se vende.

Diari: El Periódico
Data: 25/11/13

En aquest article Jordi Évole vol fer una reflexió sobre que som les persones capaces de vendre en moments de dificultat i de mala economia.

A Malta durant un temps es va acceptar una llei que et permetia convertir-te en ciutadà Maltès pagant 650.000 euros. D’aquesta manera qualsevol dictador per exemple xinès podia convertir-se en demòcrata fàcilment. Per sort aquesta llei va ser abolida després de les crítiques que va rebre.

A Espanya patim una situació similar, per 500.000 euros et donen el permís de residència en aquest país.

Acaba l’article reflexionant que si continuem així vendrem la nostra dignitat i fins i tot la democràcia.

En Jordi Évole en aquest article utilitza un llenguatge clar i entenedor. Fa ús de la ironia i reivindica que només pagant una suma determinada de diners pugis obtenir el permís de residència en països com Espanya. També convida al lector a reflexionar sobre el que ell és capaç de vendre en aquests moments tant complicats.

Article

Salvados: "El secreto Suizo"

Data: 24/11/13

Programa: Salvados

El programa de Salvados d’aquest diumenge es va titular “El secreto suizo” i va tractar sobre els paradisos fiscals i el blanqueig dels diners.

Continguts del programa: 

1a Entrevista: Jose Maria Paláez (inspector de hisenda)

A l’entrevista l’inspector va explicar que tenir un compte a Suïssa no és il·legal, el problema és quan s’utilitza un paradís fiscal per ocultar diners. En aquest moment s’està cometent un frau fiscal perquè no estàs pagant els impostos que corresponen al teu país.

Després, ens va explicar, que el blanqueig de capitals, consisteix en fer veure que certs diners provenen d’una activitat legal, quan en realitat provenen d’una activitat delictiva.  

També ens va fer veure la diferència entre una banca privada i una banca vip. La primera és una “rama blanca” que gestiona totes les banques del país, en canvi, la segona és una banca especial que per poder ingressar diners en ella el mínim ha de ser mig milió d’euros. A més, en aquesta banca et pregunten, sempre, d’on provenen aquests diners, i  tenen molt en compte a que et dediques. En Paláez, ens diu que t’ofereixen la oportunitat de fer el ingrés en un compte d’un banc corresponsal, és a dir, que ningú sabrà que has ingressat diners “És como una cuenta dentro de un gran banco nacional.”

Per últim va comentar que mentre existeixin paradisos fiscals, serà impossible combatre contra aquesta delinqüència. “Los bancos i asessores financieros són imprescindibles para blanquear el dinero, y parte de estos bancos nacionales tienen sucursales en todos los paraisos fiscales, esto es un hecho. El banco no quiere perder el dinero ni clientes, aunque sepan que se hacen actividades conflictivas”.

2a Entrevista:Antonio Durán (assessor fiscal)

En aquesta entrevista, Antonio Durán, va explicar les principals tècniques per aconseguir un blanqueig dels diners. També va parlar de les societats pantalla, creades per evitar conèixer qui hi ha darrera d’un important frau fiscal, qui és el titular. Els titulars d’aquestes societats pantalles són testaferros, que utilitzen el seu nom per amagar el real. Va dir que fins a 1000 € no s’ha de justificar el moviment de diners, però segueixen sent diners negres. Per blanquejar es poden utilitzar per exemple els restaurants, ja que tenen un règim especial, menys controlat, i per tant, faciliten el blanqueig dels diners negres.

“Contra más desesperado esté el testaferro mejor, no piden ningún tipo de experiencia para poder hacer acciones ilegales. Un testaferro puede ganar al año 2000 euros, una miseria”

3a Entrevista: Rudolf Elmer (ex-treballador d’un banc a les illes Caiman)

Rudolf Elmer va descobrir que el seu banc movia diners que eren il·legals. Ell va transmetre aquesta informació a la justícia Suïssa, però no li van fer cas. Per aquest motiu, va decidir entregar-la a Wikileaks perquè la investigués. El banc el va pressionar i atacar de diverses formes, psicològicament, molestant a la seva família, li van intentar treure la seva personalitat, tot això per haver trencat el secret confidencial bancari...

4a Entrevista: Hervé Falciani (ex-informàtic de HSBC)

Hervé Falciani va extreure informació confidencial del banc on treballava com a informàtic. Es tracta d’un dels bancs més importants del món, concretament va extreure una llista molt llarga de titulars de comptes a Suïssa.

Va comentar que va intentar posar-se en contacte amb la justícia suïssa, i que aquesta no va mostrar interès. Després d’aquest fet va rebre amenaces contínues dels accionistes, gestors, etc.

“Es possible ganar la batalla contra el fraude fiscal, no nos hemos de creer que todos son tan poderosos como dicen. Siempre hay información expuesta con la cual podemos hacer que se den cuenta que nosotros tenemos el poder”

Perquè creiem que és un bon comunicador:

Com ja hem observat en altres programes Évole escull les preguntes que farà als entrevistats amb precisió per tal de provocar que els espectadors reflexionin i es qüestionin temes que són una gran problemàtica per a la societat en que vivim. També intenta entrevistar a persones que han viscut o estan vinculades amb la problemàtica que tracta des de diferents perspectives. Transmet credibilitat en tot el que diu i es percep clarament que té informació actualitzada sobre els temes que tracta. Es mostra tranquil i no dubta en fer preguntes que comporten una resposta compromesa per part de l'entrevistat.

 

                Entrevista a Antonio Durán

La alternativa somos todos.

Diari: El Periódico
Data: 18/11/13

L'article s'inicia comparant les ganes que tenen els seguidors del Barça que es recuperi el Messi després d’una lesió amb les ganes que tindria la població perquè es recuperés un polític que hagués patit una lessió.

Es comenta les nombroses incoherències que fan els polítics i que l'únic que fan és criticar els erros dels altres sense mirar els propis.

En Jordi Évole acaba fent una reflexió sobre que tots som l'alternativa, és a dir, gràcies a l’esforç i a la participació de tots és com es pot arribar a aconseguir una possible millora, perquè, d’una sola cosa en podem estar segurs i és que, si no fem res no solucionarem res, hem de mobilitzar-nos i hem d'actuar en funció de com pensem.

En Jordi Évole és un bon comunicador perquè mitjançant les comparacions i el to humorístic que utilitza, permet als lectors entendre el què s’està explicant.

A continuació us deixo l'enllaç de l'article. Espero que us hagi servit per a fer una bona reflexió:

Article