sábado, 30 de noviembre de 2013

On publica les seves notícies



7/11/13                                                                     5/11/13

                                       

4/11/13


                                               3/11/13

        



 

                                              28/10/13                                                           

                             27/10/13                                  






                26/10/13                                                         23/10/13

                                                     
                                                  
22/10/13                                                             21/10/13

                                  

lunes, 25 de noviembre de 2013

Se vende.

Diari: El Periódico
Data: 25/11/13


En aquest article Jordi Évole vol fer una reflexió sobre que som les persones capaces de vendre en moments de dificultat i de mala economia.
A Malta durant un temps es va acceptar una llei que et permetia convertir-te en ciutadà Maltès pagant 650.000 euros. D’aquesta manera qualsevol dictador per exemple xinès podia convertir-se en demòcrata fàcilment. Per sort aquesta llei va ser abolida després de les crítiques que va rebre.
A Espanya patim una situació similar, per 500.000 euros et donen el permís de residència en aquest país.
Acaba l’article reflexionant que si continuem així vendrem la nostra dignitat i fins i tot la democràcia.
En Jordi Évole en aquest article utilitza un llenguatge clar i entenedor. Fa ús de la ironia i reivindica que només pagant una suma determinada de diners pugis obtenir el permís de residència en països com Espanya. També convida al lector a reflexionar sobre el que ell és capaç de vendre en aquests moments tant complicats.


domingo, 24 de noviembre de 2013

Salvados: "El secreto Suizo"



Data: 24/11/13
Programa: Salvados

El programa de Salvados d’aquest diumenge es va titular “El secreto suizo” i va tractar sobre els paradisos fiscals i el blanqueig dels diners.

Continguts del programa: 

1a Entrevista: Jose Maria Paláez (inspector de hisenda)
A l’entrevista l’inspector va explicar que tenir un compte a Suïssa no és il·legal, el problema és quan s’utilitza un paradís fiscal per ocultar diners. En aquest moment s’està cometent un frau fiscal perquè no estàs pagant els impostos que corresponen al teu país.
Després, ens va explicar, que el blanqueig de capitals, consisteix en fer veure que certs diners provenen d’una activitat legal, quan en realitat provenen d’una activitat delictiva.  
També ens va fer veure la diferència entre una banca privada i una banca vip. La primera és una “rama blanca” que gestiona totes les banques del país, en canvi, la segona és una banca especial que per poder ingressar diners en ella el mínim ha de ser mig milió d’euros. A més, en aquesta banca et pregunten, sempre, d’on provenen aquests diners, i  tenen molt en compte a que et dediques. En Paláez, ens diu que t’ofereixen la oportunitat de fer el ingrés en un compte d’un banc corresponsal, és a dir, que ningú sabrà que has ingressat diners “És como una cuenta dentro de un gran banco nacional.”
Per últim va comentar que mentre existeixin paradisos fiscals, serà impossible combatre contra aquesta delinqüència. “Los bancos i asessores financieros són imprescindibles para blanquear el dinero, y parte de estos bancos nacionales tienen sucursales en todos los paraisos fiscales, esto es un hecho. El banco no quiere perder el dinero ni clientes, aunque sepan que se hacen actividades conflictivas”.

2a Entrevista:Antonio Durán (assessor fiscal)
En aquesta entrevista, Antonio Durán, va explicar les principals tècniques per aconseguir un blanqueig dels diners. També va parlar de les societats pantalla, creades per evitar conèixer qui hi ha darrera d’un important frau fiscal, qui és el titular. Els titulars d’aquestes societats pantalles són testaferros, que utilitzen el seu nom per amagar el real. Va dir que fins a 1000 € no s’ha de justificar el moviment de diners, però segueixen sent diners negres. Per blanquejar es poden utilitzar per exemple els restaurants, ja que tenen un règim especial, menys controlat, i per tant, faciliten el blanqueig dels diners negres.
“Contra más desesperado esté el testaferro mejor, no piden ningún tipo de experiencia para poder hacer acciones ilegales. Un testaferro puede ganar al año 2000 euros, una miseria”

3a Entrevista: Rudolf Elmer (ex-treballador d’un banc a les illes Caiman)
Rudolf Elmer va descobrir que el seu banc movia diners que eren il·legals. Ell va transmetre aquesta informació a la justícia Suïssa, però no li van fer cas. Per aquest motiu, va decidir entregar-la a Wikileaks perquè la investigués. El banc el va pressionar i atacar de diverses formes, psicològicament, molestant a la seva família, li van intentar treure la seva personalitat, tot això per haver trencat el secret confidencial bancari...

4a Entrevista: Hervé Falciani (ex-informàtic de HSBC)
Hervé Falciani va extreure informació confidencial del banc on treballava com a informàtic. Es tracta d’un dels bancs més importants del món, concretament va extreure una llista molt llarga de titulars de comptes a Suïssa.
Va comentar que va intentar posar-se en contacte amb la justícia suïssa, i que aquesta no va mostrar interès. Després d’aquest fet va rebre amenaces contínues dels accionistes, gestors, etc.
“Es possible ganar la batalla contra el fraude fiscal, no nos hemos de creer que todos son tan poderosos como dicen. Siempre hay información expuesta con la cual podemos hacer que se den cuenta que nosotros tenemos el poder”
Perquè creiem que és un bon comunicador:
Com ja hem observat en altres programes Évole escull les preguntes que farà als entrevistats amb precisió per tal de provocar que els espectadors reflexionin i es qüestionin temes que són una gran problemàtica per a la societat en que vivim. També intenta entrevistar a persones que han viscut o estan vinculades amb la problemàtica que tracta des de diferents perspectives. Transmet credibilitat en tot el que diu i es percep clarament que té informació actualitzada sobre els temes que tracta. Es mostra tranquil i no dubta en fer preguntes que comporten una resposta compromesa per part de l'entrevistat.
 
                Entrevista a Antonio Durán

lunes, 18 de noviembre de 2013

La alternativa somos todos.

Diari: El Periódico
Data: 18/11/13

L'article s'inicia comparant les ganes que tenen els seguidors del Barça que es recuperi el Messi després d’una lesió amb les ganes que tindria la població perquè es recuperés un polític que hagués patit una lessió.
Es comenta les nombroses incoherències que fan els polítics i que l'únic que fan és criticar els erros dels altres sense mirar els propis.
En Jordi Évole acaba fent una reflexió sobre que tots som l'alternativa, és a dir, gràcies a l’esforç i a la participació de tots és com es pot arribar a aconseguir una possible millora, perquè, d’una sola cosa en podem estar segurs i és que, si no fem res no solucionarem res, hem de mobilitzar-nos i hem d'actuar en funció de com pensem.
En Jordi Évole és un bon comunicador perquè mitjançant les comparacions i el to humorístic que utilitza, permet als lectors entendre el què s’està explicant.
A continuació us deixo l'enllaç de l'article. Espero que us hagi servit per a fer una bona reflexió:

domingo, 17 de noviembre de 2013

Salvados: "¿Nos espían?"

Data: 17.11.2013
Programa: Salvados
 
El títol del programa d’avui de Salvados, emès el dia 17 de novembre del 2013, és “Nos espian”, ha tractat sobre el derrotjament de diners públics per construir aeroports, edifícis, entre d’altres i també s’ha tractat la poca seguretat que hi ha a Internet.

Continguts del programa: 

1a Entrevista: Chema Alonso (Tècnic informàtic)
Entrevistat a l’aeroport de Barajas, Madrid, Chema és el  millor hacker del món, i durant l’entrevista ha mostrat la facilitat amb la que es pot entrar a l’ordinador o al mòbil de qualsevol i tenir a l’abast totes les seves dades personals, les converses que té, les seves fotografies…Chema dona xerrades de tècniques hackers, i comenta que els hackers, investiguen la tecnologia i la porten més allà dels límits.

2a Entrevista: Jose Luis Rodriguez (Director de la protecció de dades)
Comenta que un dels principals errors dels ciutadans és no llegir les condicions de privacitat que accepten en crear-se un compte a qualsevol pàgina web.Les empreses rastregen el que fem,  coloquen petits programes coneguts com cookis, programes regulats.També ha explicat que una de les principals queixes que es produeixen és demanar el dret a oblidar, és a dir, que Google conserva dades de fets que han passat fa molts anys. Això pot perjudicar a aquestes persones, ja que sempre estaran marcades per aquest determinat aconteixement.

3a Entrevista: Enrique Belga (Policia)
Assegura que la CSIF no escolta conversacions de persones sinó són sospitoses ni han obtingut una acceptació judicial. Comenta que hi ha 5.000 intercepcions de mòbil diàries.

4a Entrevista: Antonio Rubio (Periodista de Seguretat)
Acredita que els espionatges no son tots passats per l’ordre judicial. Creu que primer fan una primera escolta totalment il·legal i si consideren que pot ser interessant passen a demanar permís al jutge. Comenta que els responsables de seguretat de les empreses, són antics policíes escoltas que temps enrere havien sigut enxampats per espiar a altres.“Actualmente un Organismo oficial actua al margen de la ley con total impunidad”. “Desde los griegos se espiaba, es una historia antiquísima”.Per fer aquestes afirmacions es basa en diferents estudis realitzats.“Todo lo irregular hay que denunciarlo” “Se han de pedir responsabilidades a quien corresponda”.
Característiques que fan que sigui un bon comunicador:
Busca sempre diferents opinions sobre un mateix tema, perquè els oients puguin tenir més punts de vista i així crear la seva pròpia opinió. Utilitza un llenguatge adequat i sovint fa alguna aclaració perquè el contingut del programa pugui ser entès amb facilitat pels espectadors. Fa preguntes molt concretes per tal d’intentar donar resposta a tots els dubtes que puguin tenir els oients. Va canviant el lloc d’entrevista, la majoria són al carrer, aquest fet fa que cridi l’atenció de qui veu el programa i no sigui pesat. Mostra sempre una postura de respecte cap a l’entrevistat i el tema que tracta.


               Entrevista a Chema Alonso

lunes, 11 de noviembre de 2013

Las otras Valencias

Diari: El Periódico.
Data: 11/11/2013

El tret fonamental que en Jordi Évole vol explicar amb aquest article és la importància que té el fet que els periodistes expressin les seves opinions públicament sobre diferents esdeveniments de la societat i que, per tant, ens impliquen a tots.
Ho fa a partir del cas del canal 9 que és el de la comunitat Valenciana que, per problemes econòmics, anava a ser tancada, i com a reivindicació, els perdiodistes es van quedar amb la direcció del canal durant una setmana. Tant els ciutadans Valencians com l’anterior directora del canal 9 estan farts sobre l'escassa i, moltes vegades, nul·la informació que es dóna sobre els temes que realment importen a la població.
Per tant, Évole fa una crida als periodistes motivant-los a escriure i a dir verbalment allò que realment pensen sobre la situació en que ens trobem. I, conclou dient que, si els han de despedir, com a mínim que sigui per haver parlat més del compte.
Considerem que en Jordi Évole és un bon comunicador, a més de fer bé la seva feina, és a dir, com a bon periodista ha d’informar de temes d’actualitat i que siguin d’interès a la societat perquè parlen del nostre dia a dia, de la situació en que ens trobem i de com estan anant les coses en aquest país. 
Pel que fa a l’estil de l’article, diríem que és reivindicatiu i, a més, permet als lectors fer una reflexió des d’un punt de vista còmic per conscienciar-los del que està passant al seu voltant.
A continuació us deixo l'article per si és del vostre interès:

domingo, 10 de noviembre de 2013

Salvados: "Precarios".

Data:10-11-2013
Programa: Salvados
 
En aquest programa, la majoria d’entrevistes han estat a treballadors que explicaven diferents experiències que han viscut.

Continguts del programa:

1ra Entrevista Luis Duque (operari)

Explica la gran baixada de sous que pateix ell i la resta dels seus companys i la por col·lectiva per la pèrdua del lloc de treball. Consideren que és millor el que tenen que res “dejamos de luchar por miedo de perder el trabajo, no hay trabajo fuera, nos tenemos que aguantar". Porta 26 anys treballant en una empresa i diu que després d’una lluita constant en 3 anys de sacrifici per part de la plantilla, per reduccions salarials és impossible la continuació de l'empresa i tancarà.
Afirma que el 34% d’espanyols mantenen a la resta, i que si pugessin els impostos més, ell deixaria el treball.
En comparar les condicions laborals d’ara i d’abans, sense dubte, ens diu que ara són pitjors. Va començar amb la crisi de fa dos anys i els hi van baixar el 13% del salari, després va haver una reforma laboral i els hi van baixar el 19%,  “Justifican estas reduciones de salario diciendo que los trabajadores cobran mucho por encima de lo que deberían”

2na Entrevista :Cristóbal Colon (President de la Fageda)
“Nosotros somos una empresa rentable, porque tenemos la obligación de ser rentables”
Ens explica que per poder ser competitius s’han de modificar els salaris. En la seva empresa el salari de juny d'aquest any ha baixat un 13% , i quasi 12 persones han estat contractades per només 400 euros al mes, sense firmar res. “Empieza a ser una norma que se consolide el precariado”

3ra Entrevista: Jaime Trujillo (Informàtic)
És un jove informàtic que ha pogut treballar molt poc temps en allò que ha estudiat. Ha hagut de patir salaris molt baixos fent hores extres.
Va començar guanyant 1100 euros al mes, i va passar a 600 euros al més per 9 hores al dia. També explica altres treballs amb pitjors condicions laborals que ha patit: "Me pagaban 400 euros en negro sin firmar nada y sin contrato, por 8 horas al dia".

4a Entrevista: Manu Rodriguez (llicenciat en comunicació audiovisual)
Porta dos anys sense treballar i accepta que actualment els treballadors agafen qualsevol tipus de treball que els ofereixen per no quedar-se sense res, tot i que hagin de treballar en molt males condicions laborals i econòmiques. Per exemple sense contracte i amb diners en negre “Me dicen que si me hicieran contrato me pagarían menos”
Creu que el futur anirà a pitjor, que hi haurà salaris més baixos i condicions laborals molt pitjors. “Aceptamos cualquier condicion laboral para aceptar cualquier trabajo, antes los mileuristas eran los pobres , ahora és extraordinario si lo eres “
Actualment treballa en una tenda de rellotges i guanya 1300 euros nets al mes i diu que “Firmaría para tener este trabajo durante los próximos 20 años, me conformo con lo que tengo “

5a Entrevista: Fernando Luengo (Professor d’economia)

Explica que la competitivitat no s’aconsegueix fent una baixada de sous, és a dir, que no prové dels costos, tot i que és el que s’ha fet creure a la població, ja que els països més competitius dintre d’Espanya i fora, són països amb alts salaris. Afirma que la competitivitat està basada en la qualitat, perquè una empresa sigui més competitiva necessita un augment de la producció a preus més baixos, i per això cal que els treballadors estiguin motivats a fer la seva feina i tinguin uns estímuls favorables “La calidad en la copetitividad crea un clima social donde no hay un compromiso , ni siquiera de los trabajadores, porque si tienen miedo, ¿Como van a contribuir en la mejora de la comunidad? ¿Qual és su estímulo entonces? “. Per ser competitiu s’ha de modificar els salaris, el plantejament de l’empresa...
També ens explica que el precariat agrupa a: les persones que rebien sou i ja no, als pobres que no treballen i als que sí que treballen però que no es situen fora de la zona de la pobresa.
Ens diu que el gran problema és que els salaris han baixat més del que els preus han baixat i, així, han pujat els beneficis, però no tots els empresaris estan guanyant, de fet, només les empreses que tenen més capacitat en el mercat són les que aconsegueixen més beneficis. Tot i això, ens explica, que la principal causa és que les polítiques econòmiques no són neutres, sinó, que serveixen els interessos de les oligarquies. Els sindicats estan a la defensiva intentant preservar els pocs drets que queden en els llocs de treball.
“Esto se queda, ya no se va, porque hay un planteamiento de fondo, el estado és ineficiente”

6a Entrevista: Enrique Saludas (26 anys, inspector de calidad de la Nissan i membre del sindicat)
Justifica que moltes vegades es firmen acords que no beneficien a tots per igual, ja que es vol conservar el nombre més gran d’empleats “El trabajador ha perdido condiciones ventajosas de las que tenía antes”.
Explica que la competitivitat és baixar més o igual el preu del cotxe de la mateixa multinacionalitat en diferents països. Els sindicats en el moment de prendre decisions es senten molt pressionats pels treballadors, per les altres multinacionals, pels alts càrrecs de l'empresa, pels polítics “te ves forçado a ser más competitivo i que alguien pierda el trabajo en otro país i no tu”
Ens explica que tot va començar en l’any 2009, quan l'1% dels treballadors va deixar la plantilla, per tant, va baixar la producció més de la meitat, i en conseqüència es van fer reestructuracions de plantilla per poder mantenir la fàbrica oberta.
Ens defineix el terme de la doble escala salarial: són treballadors que treballant igual que d’altres, és a dir, fent la mateixa tasca i durant el mateix temps cobren menys. Aquest problema el pateixen els nous treballadors que entren a l’empresa, al cap de 5 anys més o menys poden arribar al 80% del salari d’un treballador veterà.

7a Entrevista: José Montilla (expresident de la Generalitat i exministre de industria)

Explica que la política és el que hi ha i no pot canviar.

8a Entrevista: Oscar Gau (treballador de la Nissan)
Porta 25 anys treballant per aquesta empresa i considera que la situació actual de les empreses i les multinacionals ell la porta amb resignació.

9a Entrevista: Sandra Polo (treballadora de la Nisan)
Es veu afectada pels dobles salaris, ja que, només porta un mes treballant a l’empresa. Els nous treballadors que entren guanyen més i a mesura que portin més anys el seu sou anirà augmentant. Sandra considera que és una decisió injusta, ja que ella cobra menys fent les mateixes hores que els altres, només per ser nova.

10a Entrevista: Eduardo Martín (delegat de la CFDT)
És un treballador francès que ha lluitat contra el tancament d’una multinacional que anava a provocar que molts treballadors es quedessin sense feina. Considera que la força del treball la tenen els treballadors i que sense ells els alts càrrecs no són res i per tant no poden decidir el destí dels seus treballadors com si res. “Luchando no puedes estar seguro de que ganaras, pero sin luchar sabsr seguro que has perdido”. Explica les dificultats familiars que ha patit durant totes aquestes jornades de lluita, es quedava a la industriales 24 hores del dia protestant. Acaba el programa dient que ell seguirà somniant i que espera que els seus companys i els seus fills també ho continuïn fent.

Frases importants i interessants del programa:

“Actualmente estamos en la política de “ es lo que hay , es esto o nada””
“Antes habia mucha producción, no habia crisis y por lo tanto cuando habia un convenio se exigia más, pero que alternativa te queda ahora? “

Característiques que fan que sigui un bon comunicador:

Manté una postura d’escolta i de respecte constant. Fa preguntes adequades per aconseguir extreure la informació que vol. Per tenir diferents punts de vista d’un mateix tema entrevista a persones que ho viuen de manera diferent. D’aquesta forma aconsegueix una major diversitat d’opinions. Mostra un coneixement actualitzat sobre els temes que tracta, ja que sovint mostra als entrevistats notícies recents que han sortit al diari que tracten del mateix 
àmbit.
No t'oblidis que si et vas perdre Salvados, aquí el pots veure!

Salvados


                Entrevista a Enrique Saludas