Protocolo de una crisis

Diari: El Periòdico.

Data: 27-10-2013

En aquest article Jordi Évole parla de la possible manipulació de la informació pel tracte que es dóna a les notícies. Per tal de que la població s’oblidi de la crisis i pensi que és un tema del passat es crea molt d’enrenou amb altres esdeveniments gairebé insignificants. En aquest cas, comenta els problemes recents generats pel protocol en una reunió, entre la Moncloa i la Generalitat.

Destaca que davant d’aquestes situacions els ciutadans obliden els temes que realment els preocupen i que són d’interès com la crisis, les retallades a l'ensenyament i a la sanitat ... i aquests passen a formar part del passat. A més, afegeix que la situació d'oblit s'agreuja quan persones com Botín o De Guindos diuen que estem vivim moments fantàstics i que els pròxims 10 anys seran millors que els 10 anteriors.
Totes aquestes tècniques afecten als estats d'ànim i a les preocupacions en general. Les persones deixen de queixar-se de les retallades i de la manca de diners i es distreuen amb problemes menors.

Jordi Évole, mitjançant aquest article, vol fer reflexionar a la població, vol que es senti identificada amb el que diu i amb els exemples que dóna. D'aquesta manera, el ciutadà pot reaccionar, pensar per si mateix i no deixar-se manipular.
En aquest article torna a tractar un tema d'actualitat i d'interès. Utilitza una notícia actual de poca importància, al seu parer, per a sensibilitzar i recordar els greus problemes que patim. El llenguatge i l'estructura que utilitza en l'escriptura són clars i senzills per tal de facilitar la seva comprensió.

Article

Salvados: "¿La vida sigue igual?".

Data: 27-10-2013
Programa: Salvados

Ahir ,27 d’octubre de 2013 ,va començar la nova temporada de Salvados. El tema que va tractar el periodista Jordi Évole va ser sobre la pobresa en el nostre país.

Contingut del programa:

Espanya se situa amb la tassa més alta de pobresa a Europa.

L’entrevistat aquesta vegada va ser Artur Pérez Reverte, escriptor i periodista.Encara que també va entrevistar a Manuel Cubero ( de l’Associació de veïns del barri Ciutat Meridiana de Barcelona) amb més desnonamets de la ciutat, i Noemí Rocabert (Directora d'una escola).

Manuel Cubero a l'entrovista comenta que l'associació de veïns del barrin han montat un banc d’aliments, per tal d'ajudar aquells veïns que estan passant per moments difícils. D'altra banda, hi ha veïns es queixen de la quantitat d’ocupes que hi ha al barri.
La directora Noemí Rocabert a l¡entrevista explica que les beques que es dónen als menjadors no són suficients, i que ells ofereixen ajudes, amb aportacions de familiars, amics, veïns … els quals ells els catalogen com a Padrins. S'han trobat en situacions de nens i nenes que l'únic apat que fan diari és el dinar a l'escola.
L'últim entrevistat és A. Pérez, mostra una actitud de desacord amb com els polítics actuen. “El desahogo a esta situación es problemático”. Comenta que tot el problema d’Espanya prové de l’educació que es rep. De com els espanyols no es preocupen de l’educació, per aixó estem així. Com bé diu l’escriptor, la solució que hi ha és educar als nens per quan siguin grans, siguin bons polítics.
 
Frases d’Arturo Perez Reverte que hem considerat importants durant el programa:

“Se ha de educar a niños para que cuando sean políticos, sean mejores”
“Muchos padres no quieren oir hablar de educación”
“Educar a ciudadanos críticos”
“Si los niños son educados de otra forma des de la austeridad nacerá un nuevo hombre”
"Les coses si no es toquen d’aprop, només amb papers no.
 
Característiques que fan que sigui un bon comunicador:

Porta una vestimenta desinformal, adequada al context. Mentre parla gesticula força amb les mans, ja que mitjançant el gest també es transmet gran quantitat d’informació. En canvi, quan escolta la resposta de l’entrevistat ho fa amb una postura seria, quiet i mostrant interès en tot el que diu. Deixa que tothom intervingui donant la seva opinió, un clar exemple és quan entrevista a Manuel Cubero de l’associació de veïns i uns altres veïns que passen per allà també és sumen a la conversa i donen la seva opinió.
No utilitza un llenguatge amb tecnicismes, sinó que fa ús d’un llenguatge formal-estandard que pot ser entès per tota la població.

També té cura del seu entorn, per exemple les ampolles d’aigua que veuen en el bar estan sense etiqueta, d’aquesta manera evita fer publicitat.
A continuació posarem dos vídeos de dues de les entrevistes d'aquest programa de Salvados:

                      
                      Entrevista a Noemi Rocabert Directora Mestre Morera



                          
                                   Entrevista a diferents membres de 
                                  l'Associació de veïns de Ciutat Meridiana
Salvados

Entrevista Onda Cero

Programa: Cadena Ser

En aquesta entrevista realitzada a la ràdio onda cero, Jordi Évole parla sobre l’estrena de la nova temporada de Salvados el diumenge 27 d’octubre. Mostra el seu objectiu principal per al programa, fer que pugui ser entès per tota la població. Vol que els ciutadans es qüestionin i reflexionin sobre temes de l’actualitat. Per aquest motiu en aquest primer programa, entrevista persones al carrer permetent que altres que passen per allà puguin donar la seva opinió. A més, explica als principals personatges que entrevista el tema que tractarà. Mostra un to seriós i segur de si mateix que fa que l’oient l’escolti amb atenció i mostri interès pel que diu.

Fins i tot, el diari New York Times destaca el carisma i la determinació d'en Jordi en denunciar casos de corrupció i temes com l'atur. També compara a Évole amb Michael Moore, per la seva habilitat en destapar escandalls així com el seu estil informal en vestir. Aquí podeu veure l’article sencer titulat en espanyol com : “Un combativo presentador español da voz a los ciudadanos corrientes”

Article al diari New York Times

Jordi Évole deixa constància que el seu treball si no es fes amb ganes ,no seria periodisme i que per això creu que és molt important informar sobre temes d'actulaitat. 

Conferència a la Facultat de Comunicació de la Universitat de Sevilla

Dia: 23/10/13
Conferència a la Facultat de Comunicació de la Universitat de Sevilla

El dia 23 d’octubre de 2013 Jordi Évole va ser l’encarregat d’oferir la conferència inaugural del curs 2013-2014 de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Sevilla a les 10 del matí.
La decisió de que fos ell qui realitzes la conferència la van prendre els alumnes juntament amb els òrgans de govern de la Universitat. L’any passat l’encarregada va ser la periodista Ana Pastor.
Parla d’una forma clara i mostra seguretat en tot el que diu. Mitjançant les seves paraules transmet als joves confiança en si mateixos i ganes d’esforçar-se al màxim. Constantment va mirant al públic, aquest fet fa que hi hagi una major proximitat i que l’oient senti que va dirigit el discurs cap a ell. A més, no mira un punt fixa del públic, sinó que va desplaçant la mirada per tots els espectadors.
A continuació hem posat un vídeo de la conferència.

Conferència

Entrevista a Rojo Vivo

Programa: Rojo Vivo.

Jordi Évole va ser entrevistat en el programa Rojo Vivo el dijous 24 d’octubre de 2013, parlant sobre la nova temporada del seu programa que s’estrenarà aquest diumenge a les 21:30 a la sexta. 

També aprofita per fer referència a la vaga d’aquell dia contra la nova llei d’educació del ministre Wert. Hem fet un recull de les frases més significatives que va dir:

• “Espero que sea un éxito absoluto para apostar por una educación real i gratuita, i que este país sea una oportunidad para todos i no solo para los que tienen una buena vida economica” 
• "Ya interesan cortinas de humo para dejar de hablar de barrios que sufren como Ciutat Meridiana” 
• “Tenemos que volver a conseguir un país de oportunidades para todos"

Rojo Vivo

Vivir en blanco i negro

Diari: El Periódico.

Data:20-10-2013

En aquest article, Jordi Évole, ens parla de la gran pobresa que hi ha en molts llocs del món provocada, en certa forma, pel fracàs dels polítics. Comenta, que ell, encara, espera que algun polític demani perdó per no saber o no poder acabar amb la pobresa. Posa l’exemple d’un comentari que li va fer un amic seu: «Al paso que vamos, pronto la sanidad dejará de ser universal y gratuita, y sólo será universal y gratuita la enfermedad».

Remarca molt que els polítics no fan res, «mientras en España ha aumentado en un 13% el número de millonarios, más de 12 millones de personas viven en situación de pobreza y exclusión (27% de la población)».

Considera que els polítics haurien de donar seguretat ja que saben el que estan fent, i no donar falses esperances amb frases com les que diu el senyor Botín “estamos viviendo un momento fantástico” o en temes de macroeconomia dient que ha acabat la recessió però no la crisi. Compara la facilitat que dóna els bancs per començar de nou amb els sacrificis que han de fer la major part dels membres de la població per tornar a tenir una vida més o menys digne.

Acaba fent una crítica contundent als governs per la seva falta de sensibilitat i per la seva poca dedicació a solucionar els problemes.

En aquest article podem apreciar que Jordi Évole és una persona molt preocupada pels problemes que ens envolten, concretament, per la pobresa i molt sensible davant de les dificultats que està passant gran part de la població. Pretén conscienciar de la importància de considerar que tots som iguals, d’oblidar-nos dels colors, donat que la pobresa ens afecta a tots i totes. Tothom ha d’actuar i mirar més enllà de sí mateix.

Ens agradaria remarcar la frase del final de l’article : “Igual es demagógico afirmar que “ellos” no hacen nada de nada. Pero podrían hacer más, si bien hay veces que saldríamos ganando si hicieran hasta menos”. Amb aquest joc de paraules podem observar l'empatia, la saviesa i la solidaritat que comparteix Évole amb tots els ciutadans que estan passant per un mal moment.

Article

Patrimonio de la inhumanidad

Diari: El Periódico.
Data: 14-10-2013

L’article tracta de la poca sensibilitat que la nostra societat té cap als immigrants il·legals.
Jordi Évole comença parlant del incendi de la barca amb immigrants a Lampedusa. Mostra un gran respecte per aquest accident i diu que tots hauríem de reflexionar sobre com actuem. Planteja, que, possiblement qualsevol de nosaltres si hagués nascut a Eritrea o a Somàlia podria ser una més de les persones sense papers. 
Culpa d’aquesta poca moralitat cap als immigrants il·legals tant als polítics per no actuar, com a la població en general, per no protestar i seguir votant als mateixos. Afirma que tots, d’una manera o altra, som causants d’aquest problema, ens fa molta llàstima però no som partidaris ni de protestar ni d’ajudar. Tres vaixells de pesca havien passat de llarg després d’escoltar els crits de socors dels immigrants. Cap d’ells van parar i per tant no van auxiliar-los.
Proposa que analitzem si actuaríem igual si fossin uns familiars o amics nostres els que es trobessin en aquesta situació. La reflexió hauria de ser sincera i ens sorprendríem de nosaltres mateixos. 
Acaba, aquest apartat, concloent que els immigrants il.legals no podran ser mai els nostres amics perquè no volem saber res d’ells. Posa l’exemple del Papa, una persona compromesa en ajudar als altres. Considera que una persona que té aquest alt càrrec no és pot limitar a dir que és una vergonya la situació dels immigrants sense intentar posar-hi cap solució més.
Per últim, parla de les dictadures. Diu que encara que visquem en democràcia si ens beneficia ens aliem a una dictadura sense donar-li més importància.
Després de llegir aquest article considerem que J.Évole és una persona molt preocupada per la situació actual d’injustícia, per tot el que estan patint els immigrants il·legals. També hem percebut que a través d’un text és capaç d’informar i de qüestionar al lector sobre diferents problemàtiques. Al mateix temps que qüestiona sobre les actituds i reaccions de la gent en front d’uns fets greus, intenta sensibilitzar-la.
Utilitza un estil molt directe, un llenguatge formal senzill, parla en primera persona i posa molts exemples propers a ell i concrets, que arriben molt al públic, en general. Parla de com es sent ell i què pensa la seva família, els seus amics. Per exemple compara el que va dir la seva tieta al veure la noticia dels immigrants amb la reacció del Papa. Aquesta forma d’escriure i de dirigir-se al lector i als poderosos, en general, fa que el lector es senti protagonista, recordi les seves pròpies converses i situacions viscudes i que acabi qüestionant-se la seva manera de pensar i actuar.

Article

Yo también te quiero

Diari: El Periódico.

Data: 7-10-2013

J.Évole en aquest article ens parla sobre la relació que existeix entre Catalunya i Espanya. Fa una metàfora, crea una relació amorosa entre el president d’Espanya, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.

Comença l’article, fent una referència a l’objectiu comú que anuncien M. Rajoy i A. Mas. Rajoy vol una Espanya catalana i Mas diu que Catalunya no es fia d’Espanya, però l’estima. Jordi Évole li dóna a l’article un estil humorístic, molt propi d’ell. Diu que no entén que si les dues parts, Espanya i Catalunya, s’estimen i es reclamen gestos de grandesa, no puguin parlar i posar-se d’acord, com passa a les relacions amoroses habituals.

Seguint amb l’estil humirístic, Évole simula un diàleg telefònic entre Rajoy i Mas, en el quan es diuen entre ells Cari i Mari. També s’imagina a Rajoy i a Mas treballant junts en el Palau de la Generalitat o a la Moncloa, units fent les tasques domèstiques, ballant, veient pel·lícules... En aquests moments de tanta relació estreta podrien dialogar, sense prejudicis, sobre el futur de la relació Espanya-Catalunya.

Acaba l’article amb una frase que ens ha semblat molt interessant per contenir certs aspectes de sarcasme i humor: “Un poco de roce que haga el cariño no nos irá mal. Por eso, me sabe fatal que seamos tan poco cariñosos con la Constitución. Claro, como no se puede tocar….”. El lector pot entendre perfectament el comentari per la seva claretat i ho fa amb un gran somriure.

Article

Introducció

Som un grup d'estudiants de primer grau d'educació infantil i realitzarem un seguiment sobre el periodista, humorista, presentador i guionista Jordi Évole.

L'hem triat com a bon comunicador perquè considerem que sap com transmetre i enfocar el missatge als oients. És una persona que està ben documentada sobre els temes que tracta i sap extreure la información més rellevant.Per altra banda, s'expressa amb claredat, credibilitat i seguretat. És pròxim i respectuós tant amb els entrevistats com amb els espectadors.
Els seus primers treballs periodístics els trobem com a locutor esportiu al programa Carrusel Catalunya de Ràdio Barcelona. La seva trajectòria professional s'inicia als informatius de Telecinco i de la cadena SER, tot i que el seu primer contacte televisiu va ser a una petita televisió local, Viladecans Televisió. La seva carrera va començar a tenir una dimensió pública apartir de l'any 2000 quan el van fitxar com a guionista de La Cosa Nostra, programa que Andreu Buenafuente presentava a TV3. Des de llavors pertany a la plantilla de El Terrat. Ha estat subdirector i guionista de Buenafuente i hi interpretava un dels seus personatges més famosos: El Follonero.

Jordi Évole i Requena, El Follonero, nascut a Cornellà de Llobregat, el 21 de juliol de 1974.

 Viquipèdia